La paraula és el més bell que s'ha creat...
Ana María Matute. Premi Cervantes 2010

5 d’ag. 2018

vindran les vermelles alegries

Anika Starmer

Alguna  vegada, d'un costat de la lluna
veuràs com cauen els petons que brillen en mi.

Les ombres somriuran altives
lluint el secret que gemega vagant.

Vindran les fulles impàvides que
algún dia fóren el que els meus ulls.

Vindran les músties fragàncies que
innates es van despenjar del sò alat.

Vindran les vermelles alegries que
bombollegen intenses al sol que 
arrodoneix les harmonies equidistants en
el fum dansaire de la pipa del meu amor.

Alejandra Pizarnik

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada