Nicoletta Tomas
Món recuperable,
tot el viscut es congrega impregnant les parets
on de nou neix allò caduc.
Reconstruïdes rafegues d'història ajunten l'avenir que sóc.
Oh, habitació a les fosques,
sobtadament diàfana sota el fanal del temps repetible.
Se senten rastres de llum allà a la nit.
Estic sol i les meves mans ja denegades, ja ofertes,
toquen papers (aquest amor... aquell somni...),
oblidades siluetes, vaticinis perduts.
Allà la meva vida a cops, la memòria em forada cada dia.
Imatge ja del meu extermini,
es realitza de nou quan ja he mort.
La meva pròpia profecia és la meva memòria:
la meva esperança de ser allò que ja he sigut.
José Manuel Caballero Bonald. Fragment de "Memorias de poco tiempo", 1954
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada