pntree
Brots
Entre lletra i lletra
hi neix un munt d’herba
que no penso tallar.
He tornat a desenterrar significats,
a tensar les paraules ajuntant-les.
Mira’m com contemplo,
com em cruix el cos
només en l’acte de mirar.
Estirar les definicions
com qui estira els ossos
en el moment de llevar-se.
Allargar els sons
perquè t’arribin les ones
ara que ets totes les cases,
tots els rebosts,
tots els refugis.
Deixa de repetir en veu baixa
que no em vols al costat del llit
si escric així, que et sento.
Les coses no són el que semblen ser,
sinó tota la resta.
Anna Gual
