com un tremolor a l'aigua

Duy Huynh

Et veig com un tremolor a l'aigua.

Te'n vas, vens, i deixes anells en la meva imaginació...

Quan vaig estar amb tu vaig voler tenir diversos jo ...

envair l'aire que respires,

transformar-me en un amor calent

perquè em suessis i poder entrar i sortir de vós...

acaronar-te cerebralment

o ficar-me en el teu cor

i explotar amb cadascun dels teus batecs.

Sembrar-te com un gran arbre en el meu cos

i tenir cura de les teves fulles i el teu tronc,

donar-te la meva sang de saba i convertir-me en terra per a vós.

Vaig sentir un alè pessigollós quan vam estar junts,

voldria convertir-me en riure, plena de goig,

enjogassar-nos en platges de tendreses acabades de descobrir,

però que sempre vaig pressentir,

i estimar-te,

estimar-te fins que tot se'ns oblidi

i no sapiguem qui és qui.

Gioconda Belli

temps sense hores

Montse Valdés

El teu record s'embolica al meu voltant com una manta arrecerant-me del fred,

brilla amb el meu cos en el silenci mullat d'aquesta tarda en la que t'escric 

i en la que no puc fer res més que pensar-te i dir el teu nom en secret,

per dins de la meva boca, embolicant-lo en el recinte de les meves dents,

mossegant-lo fins gastar les lletres,

fins gastar tant el teu nom que m'ha estat acompanyant,

per tornar-lo a reviure, bressolant-me jo mateixa amb la teva veu i els teus ulls,

gronxant-me en aquest temps sense hores en el que et vull,

en el que estimo cada minut que ha quedat imprès en la meva memòria per sempre.

Gioconda Belli

el silenci del plor

David Agenjo 

(...)

i sé que la meva sed només es sacia amb la teva aigua

i que ningú podrà donar-me beguda,

ni amor, ni sexe, ni branca florida

sense que jo l'odiï per voler assemblar-se't

i no vull saber res d'altres veus

encara que em dolgui voler tendresa,

conversa llarga i entesa entre dos

perquè només tu

tens el xifrat secret de la clau de les meves paraules

i només tu

sembles tenir el sol, la lluna, l'univers de les meves alegries

i per això voldria odiar-te però no ho aconsegueixo,

i sé que no ho faré,

perquè em vas embruixar amb la teva motxilla d'herbes i nostàlgies, 

d'espurna encesa i llargs silencis,

i em tens presa a les teves mans mercurials

jo m'esbravo a Venus amb tormentes de fullaraca

i branques llargues i mullades com l'aigua de les canals

i l'ozó de la terra, que sent venir la pluja,

sap que ja no hi ha núvols, ni evaporació, ni rius,

que el món s'assecà i no tornarà mai més a ploure,

ni hi haurà ja neu o fred o paradís

on cap ocell pugui trencar el silenci del plor

Gioconda Belli

textura de somni

 

Somnis captius, somnis perduts                                                      M. Esther Ramos Martínez

 

No he vist el dia més que a través de la teva absència,
de la teva absència rodona que envolta el meu pas agitat,
la meva respiració de dona sola...

Hi ha dies, penso, que estan fets per morir-se o per plorar;
dies poblats de fantasmes i ecos en què camino sobresaltada,
semblant que el passat obrirà la porta i que avui serà ahir ...
les teves mans, els teus ulls, el teu estar amb mi,
el que fa tan poc era tan real

i ara té la mateixa textura del somni.

 

Gioconda Belli

voldria

 

Nicoletta Tomas

 

Voldria els teus dits escrivint-me històries als cabells

i voldria petons a l'esquena, arraulir-me en tu..

que em diguessis les més grans veritats o les més grans mentides,
que em diguessis per exemple que sóc la dona més bonica del món,
que m’estimes molt, coses així tan senzilles, tan repetides...
que em delineares la cara i et quedessis mirant-me els ulls
com si la teva vida sencera depengués de que els meus et somriguessin
esvalotant totes les gavines en l'escuma.

Vull coses com que et perdis pel meu cos, camí arbrat i olorós,
que siguis la primera pluja de l'hivern deixant-la caure a poc a poc

i després com un  aiguat.
Vull coses com una gran onada de tendresa desfent-me,

un soroll de cargolines i un banc de peixos a la boca,

que em provoquis sensacions d'aquestes fràgils i nues

com una flor a punt de lliurar-se a la primera llum del matí

o simplement una llavor, un arbre, una mica d'herba,
una carícia que em faci oblidar el pas del temps ...

 

Gioconda Belli