bes pensat

Martta García Ramos

Estimo el bes,

no pas el que és donat sinó aquell pensat que mai pots perdre.
El somni m'ha atrapat...
Vull que l'hivern em retorni el misteri de saber que en un full blanc com la neu
sempre hi podrem escriure noms perduts,
recobrar espais on l'amor ens prengué, i on ens desaprengué.
Tancar després els ulls i el full sense saber si és certa o no la vida que hem viscut.

Quima Jaume. Del temps i dels somnis. 1993

et perdo

Pau Surribas

Jo et veig, amor,

i et perdo pels revolts del camí.

Ets dolç i m’afalagues,

però a voltes m’esgarrapes

i em portes el verí d’enyors i de desitjos

difícils de guarir.

Quima Jaume. Del llibre "El temps passa a Cadaqués"

allò que posseïm en el somieig

Enrique Amaya

 

Em plau la solitud, saber que et veig
en un poema com un cos eteri
que em desvetlla l'amor pel vell misteri
d'allò que posseïm en el somieig.

 

Si em cal encar la nit per retrobar-te
no em rendiré, perquè l'alè de tu
es tornarà amb la fosca i amb mi u

i no podrà l'albada emportar-te.

Ets el poema que no acabaré,
el dolç neguit que la passió dona,
ets una flama d'un vell esbarzer.

Lligada com la nit a l'alba et sé,
com el mar inquiet que espera l'ona.
Ets salt mortal que sempre temptaré.

Quima Jaume. Del temps i dels somnis