llum de paraules

...però la nostra missió és parlar...
 donar llum de paraules a les coses inconcretes.

Miquel Martí i Pol. (Paraules al vent. 1954)

El temps se m'esmenussa als dits

Fernando Pena

Passejaria amb tu

per una vella ciutat desconeguda

i m'hi perdria.

Ara em perdo també,

sense ni moure'm,

i em cansa molt el camí que no faig

i la incertesa estulta de les hores.

Fràgil, el temps se m'esmenussa als dits,

transcorre absurdament entre foteses

i, desvalgut,

veig allunyar-se i perdre's

l'ombra del jo tenaç i reptador

que ha conviscut amb mi tota la vida.

Potser per això enyoro, melancòlic,

poder passejar amb tu

per una vella ciutat desconeguda,

sense rumb,

i perdre'm pels carrers més solitaris

Miquel Martí i Pol

un mateix vent

Mathew Hamblen

Ara t'escric, ja veus,

només per dir-te

que tot és com abans,

que res no muda profundament

si no ho toquem nosaltres,

que només ens pertany

aquest silenci que compartim

i el risc de creure

i créixer com arbres isolats que uneix,

a estones,

un mateix vent o una mateixa pluja.

Miquel Martí i Pol

mal vent

William Turner

(...)

...clavo els ulls

al cor mateix de l'espiral

que engendra aquest mal vent,

ara que estic tan sol,

que cap temor no m'aigualeix les hores,

ara que ja no em tempta el gest

i puc donar-me tot sencer en cada mirada.

Ve de ponent com sempre aquest mal vent,

i bufa fort encara.

Miquel Martí i Pol. Fragment del Llibre dels sis sentits

Ara mateix

Nicoletta Tomas

Ara mateix enfilo aquesta agulla

amb el fil d'un propòsit que no dic

i em poso a apedaçar.

Cap dels prodigis

que anunciàven taumaturgs insignes

no s'ha complert,

i els anys passen de pressa.

De res a poc, i sempre amb vent de cara,

quin llarg camí d'angoixa i de silencis.

I som on som; més val saber-ho i dir-ho

i assentar els peus en terra i proclamar-nos

hereus d'un temps de dubtes i renúncies

en què els sorolls ofeguen les paraules

i amb molts miralls mig estrafem la vida.

De res no ens val l'enyor o la complanta,

ni el toc de displicent malenconia

que ens posem per jersei o per corbata

quan sortim al carrer.

Tenim a penes el que tenim i prou:

l'espai d'història concreta que ens pertoca,

i un minúscul territori per viure-la.

(...)

Miquel Martí i Pol. Ara mateix, fragment

altes les mans

Anthony Gormley

El buit del temps,

omplim-lo d'esperança.

Altes les mans

i molt més alts encara

els ulls i el pensament.

Que giravolti la roda dels records

i dels designis,

que encengui l'or de totes les collites

i desvetlli el gran vent de melodies

que embruixa fulles,

i secrets i rostres.

Altes les mans,

i que els batecs

s'emportin dissorts i dols,

angoixes i temences

pel riu del temps

que cap temps no detura.

L'ull de l'anella mira sempre enlaire.

Miquel Martí i Pol

Un sonet per a tu

George Underwood

Un sonet per a tu que em fas més clars

tant el dolor fecund com l'alegria,

un sonet amb els mots de cada dia,

amb els mots de conèixer i estimar.

Discretament l'escric, i vull pensar

que el rebràs amb discreta melangia,

com si es tractés d'alguna melodia

que sempre és agradable recordar.

Un sonet per a tu, només això,

però amb aquell toc lleu de fantasia

que fa que els versos siguin de debò.

Un sonet per a tu que m'ha permès

de dir-te clarament el que volia:

més enllà de tenir-te no hi ha res.

Miquel Martí i Pol

l'enyor em xucla la mirada

Nicoletta Tomas

(...)

L'enyor, voraç, em xucla la mirada

i em gela el moll del sentiment.

De totes les solituds aquesta és la més fosca,

la més feroç, i persistent, i amarga.

Miquel Martí i Pol

un sonet per a tu

 

George Underwood

 

Un sonet per a tu que em fas més clars
tant el dolor fecund com l'alegria,
un sonet amb els mots de cada dia,
amb els mots de conèixer i estimar.

 

Discretament l'escric, i vull pensar
que el rebràs amb discreta melangia,
com si es tractés d'alguna melodia
que sempre és agradable recordar.

 

Un sonet per a tu, només això,
però amb aquell toc lleu de fantasia
que fa que els versos siguin de debò.

 

Un sonet per a tu que m'ha permès
de dir-te clarament el que volia:
més enllà de tenir-te no hi ha res.

 

Miquel Martí i Pol

records que no he viscut

Helena Cuesta

 

Debades plou en algun lloc remot.
Tot és suau,
i aquests instants que passo
configurant records que no he viscut
són uns instants d'intimitat extrema
densament plens de tot allò que vull;
moments de vida il.limitada i clara.
Debades plou.
També debades xisclen els falciots ran de finestra,
i s'omple molt lentament el càntir de la tarda.

 

Miquel Martí i Pol.