La paraula és el més bell que s'ha creat...
Ana María Matute. Premi Cervantes 2010

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pinterest. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pinterest. Mostrar tots els missatges

21 de set. 2018

els nostres cors

pinterest.com

El meu cor és seu, el seu meu.
Va ser just, ens varem enamorar.
El seu és el meu tresor i ell deu enyorar el meu.
No hi ha hagut mai res semblant.
Amb el seu cor al meu cap, seguin sent un.
En ell, el meu guia pensaments i emocions.
Estima el meu cor perquè una vegada va ser seu.
Jo estimo el seu perquè va viure en mi.
El vaig ferir un cop, va ser un malentès.
I vaig ferir el meu cor ferint el seu.
Que si el seu cor va sentir per mi la seva ferida,
em feria a mi el dolor que ell sentia.
I ferits tots dos alhora, varem parar a raonar:
estem encallats amb els nostres cors

Anne Waldman.  Fragment de Helping the Dreamer, 1989

¿Por qué hay otros en el mundo a los que les pasa igual exactamente?
¿Quién es esa Anne Waldman que habla de nosotros?
Esto me da celos... Mi corazón descansa en tu cabeza o se remueve,
y en mí el tuyo guía pensamientos y emociones,
lo amo porque una vez fue mío y viví en ti,
y me heriste y me diste la cura, y el bálsamo...
y aunque seamos uno  y nunca haya habido nada parecido,
estamos atascados con nuestros corazones.
Lagtal

19 de set. 2018

aquell instant sense continuitat

Pinterest

La vida potser és aquest instant sense continuitat 
en que els meus ulls es derrumben en els teus...

Forurgh Farrojzad

17 d’ag. 2018

se'ns en va la tarda

Pinterest

No t'afanyis a estimar-me,
però no triguis
que estic cansat de caminar cantant fort
com si no estigués sol i no tingués por.

No t'afanyis a necessitar-me,
però no triguis,
que les estrelles que omplen les meves mans
es poden perdre qualsevol nit.

No t'afanyis a sentir-me a la teva pell
com un sospir de brisa secreta i pròpia

No t'afanyis a sentir-me als teus ulls com un sol,
tendre escalfor que se't beu la sang.

No t'afanyis a sentir-me al teu cos com un mar,
abraçada forta de sal i sorra...
però no triguis,
t'ho prego,
que l'amor crema i fereix quan no es comparteix
i se'ns en va la tarda.

Horacio Safons. Buenos Aires, 1976