Pinterest
No t'afanyis a estimar-me,
però no triguis
que estic cansat de caminar cantant fort
com si no estigués sol i no tingués por.
No t'afanyis a necessitar-me,
però no triguis,
que les estrelles que omplen les meves mans
es poden perdre qualsevol nit.
No t'afanyis a sentir-me a la teva pell
com un sospir de brisa secreta i pròpia
No t'afanyis a sentir-me als teus ulls com un sol,
tendre escalfor que se't beu la sang.
No t'afanyis a sentir-me al teu cos com un mar,
abraçada forta de sal i sorra...
però no triguis,
t'ho prego,
que l'amor crema i fereix quan no es comparteix
i se'ns en va la tarda.
Horacio Safons. Buenos Aires, 1976
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada