Larsen Lane
Tinc el cansament anticipat d'allò que no trobaré.
Si en determinat moment
m'hagués girat a l'esquerra en lloc de fer-ho cap a la dreta;
si en aquell instant
hagués dit que sí en lloc de dir que no, o no en lloc de sí:
si en determinada conversa
hagués tingut frases que ara només elaboro en el entreson;
si tot això hagués estat així, jo avui seria un altre
i potser l'Univers sencer seria insensiblement dut a ser un altre també.
Però només ara, allò que mai vaig ser ni seré, em dol.
Sempre hi ha la inquietud sense resolució, sense nexe, sense conseqüència.
Sempre, sempre, sempre.
Aquesta angoixa excessiva de l'esperit per res.
Si en determinat moment
m'hagués girat a l'esquerra en lloc de fer-ho cap a la dreta;
si en aquell instant
hagués dit que sí en lloc de dir que no, o no en lloc de sí:
si en determinada conversa
hagués tingut frases que ara només elaboro en el entreson;
si tot això hagués estat així, jo avui seria un altre
i potser l'Univers sencer seria insensiblement dut a ser un altre també.
Però només ara, allò que mai vaig ser ni seré, em dol.
Sempre hi ha la inquietud sense resolució, sense nexe, sense conseqüència.
Sempre, sempre, sempre.
Aquesta angoixa excessiva de l'esperit per res.
Fernando Pessoa. Fragment de “Escrito en un libro abandonado en un viaje”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada