Com si fos un fil,
un fil llarg i prim,
que teixint-se d'enyor
m'uneix sempre al teu cor,
és només un fil
potser fràgil, però sempre fàcil,
per sentir-te dintre meu
tan a prop com tan absent.
No ha d'esborrar el temps
ni un sols traç
de tants sentiments per tu,
ni podrà l'oblit
trencar el fil
que tibant-me em lliga a tu.
Jo t'espero,
i t'espero.
Llenço a les estrelles
un cant pel teu record més dolç,
ara que és més possible el món
que somiaves encara adolescent.
I les ferides que t'han fet,
i les ferides que tu has fet
cuso amb aquest fil.
Que per tendre es fa tens,
que per minç es fa immens,
per sentir-te dintre meu
tan a prop i tan absent.
Queda sempre un fil...
Lluís Llach
A veces una gran maroma nos hace de cordón umbilical...
Creo que somos amantes y hermanos
Lagtal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada