una llacuna immòbil

Willard Leroy Metcalf

De vegades em sento

com un pobre turó

i d'altres com una muntanya

de cims repetits 

De vegades em sento

com un estimbat

i d'altres com un cel blau 

però llunyà

De vegades un mateix és

una deu entre roques

i d'altres un arbre

amb les últimes fulles

Però avui em sento amb prou feines

com una llacuna insomne

amb un embarcador

ja sense embarcacions...

una llacuna verda

immòbil i pacient

conforme amb les seves algues,

les seves molses i els seus peixos...

serè en la meva confiança,

confiat en que una tarda

t'acostis i et miris,

et miris al mirar-me

Mario Benedetti

Cómo echo de menos el mirarte y verme