potser...

Duy Huynh

Potser algú m'està somiant...

Per això els meus gestos són tan tous, indefinits... 

A mig camí oblido la ruta;

cada segon que passa els meus contorns s'esfumen,

els fets se'm tornen incerts...

Potser aquell que em somia,

sobressaltat,

de tan en tant es desperta,

i per força reprèn la seva veritable pròpia vida,

per això, de vegades, m'enfosqueixo

i penjo com d'un fil de neu que es fon,

sense poder saber

si aquell que em somia s'adormià alguna vegada,

si alguna vegada em serà donat que alguna cosa em passi

Ana Blandiana