Es que avui és el temps en què el camí
una rara intensitat esclata;
és el tram en el qual
la vida sorgeix com un tresor que no té preu,
com una estrella.
I es pren consciència del trajecte,
i es fan carn les absències.
una rara intensitat esclata;
és el tram en el qual
la vida sorgeix com un tresor que no té preu,
com una estrella.
I es pren consciència del trajecte,
i es fan carn les absències.
És quan l'amor és amor amat,
la flor és de flor essència,
la llàgrima és oceà salat,
rumor d'abisme,
deliri i innocència.
És que avui són tots els ahirs
i els demàs de sobtada carència,
els poemes no escrits,
els petons amagats,
les ansietats de mort i existència.
Avui és el temps en què el temps se't planta i et pregunta
per quina estranya i absurda complaença
de sobte aperceps la vida de la vida i et diu:
desperta't!!
Horacio Safons
Cómo adoro esta edad; la edad del estar despierto...

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada