Duy Huynh
Et veig com un tremolor a l'aigua.
Te'n vas, vens, i deixes anells en la meva imaginació...
Quan vaig estar amb tu vaig voler tenir diversos jo ...
envair l'aire que respires,
transformar-me en un amor calent
perquè em suessis i poder entrar i sortir de vós...
acaronar-te cerebralment
o ficar-me en el teu cor
i explotar amb cadascun dels teus batecs.
Sembrar-te com un gran arbre en el meu cos
i tenir cura de les teves fulles i el teu tronc,
donar-te la meva sang de saba i convertir-me en terra per a vós.
Vaig sentir un alè pessigollós quan vam estar junts,
voldria convertir-me en riure, plena de goig,
enjogassar-nos en platges de tendreses acabades de descobrir,
però que sempre vaig pressentir,
i estimar-te,
estimar-te fins que tot se'ns oblidi
i no sapiguem qui és qui.
Gioconda Belli