Martta García Ramos
Estimo el bes,
no pas el que és donat sinó aquell pensat que mai pots perdre.
El somni m'ha atrapat...
Vull que l'hivern em retorni el misteri de saber que en un full blanc com la neu
sempre hi podrem escriure noms perduts,
recobrar espais on l'amor ens prengué, i on ens desaprengué.
Tancar després els ulls i el full sense saber si és certa o no la vida que hem viscut.
El somni m'ha atrapat...
Vull que l'hivern em retorni el misteri de saber que en un full blanc com la neu
sempre hi podrem escriure noms perduts,
recobrar espais on l'amor ens prengué, i on ens desaprengué.
Tancar després els ulls i el full sense saber si és certa o no la vida que hem viscut.
Quima Jaume. Del temps i dels somnis. 1993
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada