Montse Valdés
El teu record s'embolica al meu voltant com una manta arrecerant-me del fred,
brilla amb el meu cos en el silenci mullat d'aquesta tarda en la que t'escric
i en la que no puc fer res més que pensar-te i dir el teu nom en secret,
per dins de la meva boca, embolicant-lo en el recinte de les meves dents,
mossegant-lo fins gastar les lletres,
fins gastar tant el teu nom que m'ha estat acompanyant,
per tornar-lo a reviure, bressolant-me jo mateixa amb la teva veu i els teus ulls,
gronxant-me en aquest temps sense hores en el que et vull,
en el que estimo cada minut que ha quedat imprès en la meva memòria per sempre.
Gioconda Belli
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada