Antonio Richkarday
Dedueixo quelcom de suavitat en la paraula llunyania...
una intervenció del temps més que de la distància,
quelcom semblant a las onades...
Per raons contràries al seu significat,
la llunyania
reposa en la boca de qui la pronuncia...
com la paraula vent,
o com llegir en veu alta
la tristesa
Lila Biscia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada