el silenci del plor

David Agenjo 

(...)

i sé que la meva sed només es sacia amb la teva aigua

i que ningú podrà donar-me beguda,

ni amor, ni sexe, ni branca florida

sense que jo l'odiï per voler assemblar-se't

i no vull saber res d'altres veus

encara que em dolgui voler tendresa,

conversa llarga i entesa entre dos

perquè només tu

tens el xifrat secret de la clau de les meves paraules

i només tu

sembles tenir el sol, la lluna, l'univers de les meves alegries

i per això voldria odiar-te però no ho aconsegueixo,

i sé que no ho faré,

perquè em vas embruixar amb la teva motxilla d'herbes i nostàlgies, 

d'espurna encesa i llargs silencis,

i em tens presa a les teves mans mercurials

jo m'esbravo a Venus amb tormentes de fullaraca

i branques llargues i mullades com l'aigua de les canals

i l'ozó de la terra, que sent venir la pluja,

sap que ja no hi ha núvols, ni evaporació, ni rius,

que el món s'assecà i no tornarà mai més a ploure,

ni hi haurà ja neu o fred o paradís

on cap ocell pugui trencar el silenci del plor

Gioconda Belli