José Manuel Ciria
...
però al meu costat tu respires;
entranyable i remota,
flueixes i no et mous.
Inaccessible si et penso,
amb els ulls et palpo,
et miro amb les mans.
Els somnis ens separen
i la sang ens ajunta:
som un riu de batecs.
...
Octavio Paz
Fragment de “Árbol adentro” (Obra poètica 1935-1998)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada