voldria

 

Nicoletta Tomas

 

Voldria els teus dits escrivint-me històries als cabells

i voldria petons a l'esquena, arraulir-me en tu..

que em diguessis les més grans veritats o les més grans mentides,
que em diguessis per exemple que sóc la dona més bonica del món,
que m’estimes molt, coses així tan senzilles, tan repetides...
que em delineares la cara i et quedessis mirant-me els ulls
com si la teva vida sencera depengués de que els meus et somriguessin
esvalotant totes les gavines en l'escuma.

Vull coses com que et perdis pel meu cos, camí arbrat i olorós,
que siguis la primera pluja de l'hivern deixant-la caure a poc a poc

i després com un  aiguat.
Vull coses com una gran onada de tendresa desfent-me,

un soroll de cargolines i un banc de peixos a la boca,

que em provoquis sensacions d'aquestes fràgils i nues

com una flor a punt de lliurar-se a la primera llum del matí

o simplement una llavor, un arbre, una mica d'herba,
una carícia que em faci oblidar el pas del temps ...

 

Gioconda Belli