a la terra comuna de les paraules i les carícies

Duy Huynh

Tots dos es van sentir en el mateix instant,
i van lliscar l'un cap a l'altre com per caure en ells mateixos,
a la terra comuna de les paraules i les carícies,
i les boques els envoltaven com la circumferència al cercle...
aquestes metàfores tranquil · litzadores...
aquesta vella tristesa satisfeta de tornar a ser el de sempre,
de continuar, de mantenir-se contra qualsevol adversitat...

Julio Cortázar. Rayuela. 1963