Duy Huynh - Breathing space
L'amor que no m'espanta.
Lluny de l'amor ferotge de l'origen,
lluny de l'amor que inventa la ment com a refugi,
l'amor que ara em consola no té urgències.
Càlid, respectuós: l'amor del sol d'hivern.
lluny de l'amor que inventa la ment com a refugi,
l'amor que ara em consola no té urgències.
Càlid, respectuós: l'amor del sol d'hivern.
Estimar és descobrir alguna promesa de repetició que tranquil·litza.
Aquests poemes parlen d'esperar.
Perquè, sempre, l'amor és un assumpte de les últimes pàgines.
No hi ha cap més final que pugui estar a l'alçada de tanta soledat.
Aquests poemes parlen d'esperar.
Perquè, sempre, l'amor és un assumpte de les últimes pàgines.
No hi ha cap més final que pugui estar a l'alçada de tanta soledat.
Joan Margarit
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada