textura de somni

 

Somnis captius, somnis perduts                                                      M. Esther Ramos Martínez

 

No he vist el dia més que a través de la teva absència,
de la teva absència rodona que envolta el meu pas agitat,
la meva respiració de dona sola...

Hi ha dies, penso, que estan fets per morir-se o per plorar;
dies poblats de fantasmes i ecos en què camino sobresaltada,
semblant que el passat obrirà la porta i que avui serà ahir ...
les teves mans, els teus ulls, el teu estar amb mi,
el que fa tan poc era tan real

i ara té la mateixa textura del somni.

 

Gioconda Belli