Rossana Stagnaro Frias
Em sento perduda,
com si caminés per una boirina espessa que se'm vol empassar
(...)
No sé ... de vegades em sembla que visc una altra vida,
que em encenc i apago amb un interruptor que no controlo ...
perquè en veritat no existeixo... existeixo?
No seré un somni fabricat per un boig? On sóc?
Necessito algú que m'indiqui la sortida
d'aquest espès túnel en què em trobo.
Semblo feliç? ... No, no t'ho creguis.
Les cares sempre menteixen, amaguen l'ànima de la gent,
tots portem una màscara per actuar en aquest circ:
el gran públic, que també va fingint el seu seny...
... però a tu no puc mentir.
Em sento perduda,
com si caminés per una boirina espessa que se'm vol empassar
(...)
No sé ... de vegades em sembla que visc una altra vida,
que em encenc i apago amb un interruptor que no controlo ...
perquè en veritat no existeixo... existeixo?
No seré un somni fabricat per un boig? On sóc?
Necessito algú que m'indiqui la sortida
d'aquest espès túnel en què em trobo.
Semblo feliç? ... No, no t'ho creguis.
Les cares sempre menteixen, amaguen l'ànima de la gent,
tots portem una màscara per actuar en aquest circ:
el gran públic, que també va fingint el seu seny...
... però a tu no puc mentir.
Estic més sola que la pròpia soledat.
(...)
Ángela Becerra. Lo que le falta al tiempo

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada