reminiscències

 

Melina Litauer

 

No podia deixar d'estimar-lo

perquè l'oblit no existeix
i la memòria és modificació,
de manera que sense voler
estimava les diferents formes sota les quals
ell apareixia en successives transformacions
i tenia nostàlgia de tots els llocs
en els quals mai havíem estat,
i el desitjava als parcs on mai el vaig desitjar
i moria de reminiscències
per les coses que ja no coneixeríem,
i eren tan belles i inoblidables
com les poques coses que havíem conegut.

Cristina Peri Rossi