A la deriva - Luis Enríquez Gómez
Aquelles imatges li havien entrat pels ulls
com la instantània percepció
de la felicitat absoluta i sense condicions.
Les portaria a dins per sempre.
Perquè és així com et fastigueja la vida.
T'agafa quan encara tens l'ànima adormida
i sembra en el seu interior una imatge, o una olor, o un so
que després ja mai pots treure't de sobre.
I aquella era la felicitat.
Ho descobreixes després, quan ja és massa tard.
I ja ets, per sempre, un exiliat:
a milers de quilòmetres d'aquella imatge,
com la instantània percepció
de la felicitat absoluta i sense condicions.
Les portaria a dins per sempre.
Perquè és així com et fastigueja la vida.
T'agafa quan encara tens l'ànima adormida
i sembra en el seu interior una imatge, o una olor, o un so
que després ja mai pots treure't de sobre.
I aquella era la felicitat.
Ho descobreixes després, quan ja és massa tard.
I ja ets, per sempre, un exiliat:
a milers de quilòmetres d'aquella imatge,
d'aquell so, d'aquella olor.
A la deriva.
Alesandro Barico. Tierras de Cristal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada