La paraula és el més bell que s'ha creat...
Ana María Matute. Premi Cervantes 2010

6 de set. 2018

per la selva dels teus versos

Path in the woods        Vincent Van Gogh

Esperaré pacient,
esguardant
com un gos,
el moment.

O aniré per la selva dels teus versos
obrint-me camí lentament
pels ocults corriols,
per petites escletxes
que has deixat entreobertes.

Clara Janés

5 de set. 2018

envellir

Shania McDonagh - Dibuix fet amb llapis

L'art d'envellir
és l'art de conservar alguna esperança

André Maurois

4 de set. 2018

un mateix vent

Mathew Hamblen

Ara t'escric, ja veus,
només per dir-te
que tot és com abans,
que res no muda profundament
si no ho toquem nosaltres,
que només ens pertany
aquest silenci que compartim
i el risc de creure
i créixer com arbres isolats que uneix,
a estones,
un mateix vent o una mateixa pluja.

Miquel Martí i Pol

3 de set. 2018

brots

pntree

Brots

Entre lletra i lletra
hi neix un munt d’herba
que no penso tallar.

He tornat a desenterrar significats,
a tensar les paraules ajuntant-les.

Mira’m com contemplo,
com em cruix el cos
només en l’acte de mirar.

Estirar les definicions
com qui estira els ossos
en el moment de llevar-se.

Allargar els sons
perquè t’arribin les ones
ara que ets totes les cases,
tots els rebosts,
tots els refugis.

Deixa de repetir en veu baixa
que no em vols al costat del llit
si escric així, que et sento.

Les coses no són el que semblen ser,
sinó tota la resta.

Anna Gual

2 de set. 2018

llunyania

Antonio Richkarday
Dedueixo quelcom de suavitat en la paraula llunyania...
una intervenció del temps més que de la distància,
quelcom semblant a las onades...

Per raons contràries al seu significat,
la llunyania
reposa en la boca de qui la pronuncia...
com la paraula vent,
o com llegir en veu alta
la tristesa
Lila Biscia

1 de set. 2018

...i encara n'hi han

Jean-Jacques Henner (La femme qui lit)

Hi ha hagut a la meva vida
inacabables diumenges desolats i buits,
en els que desitjava fervorosament
escriure quelcom
per consolar-me de la soledat i de l'avorriment,
per ser acaronada i bressolada
per frases i paraules

Natalia Ginzburg

31 d’ag. 2018

somni

Nicoletta Tomas

Vaig somiar que jo no existia 
i em vaig sentir bé així

Jolanta Stefko.
Fragment de "Poesía a contragolpe" 

30 d’ag. 2018

si avui fos l'últim dia de la meva vida

homeimprovementbasics.com - mirror-reflection-art

El teu temps és limitat,
per tant, no el malgastis vivint la vida d'altres.
No et deixis enganyar per els dogmes,
és a dir, 
viure com pensen els altres que hauries de viure.
No deixis que el soroll de les opinions dels demés
silenciï la teva propia veu interior.
I, el que és més important,
tingues el coratge per fer
el que et diuen el teu cor i la teva intuició
Ells ja saben, d'alguna manera,
en què vols convertir-te realment.
Tot el demés és secundari.
Recordar que un mateix aviat morirà
és la millor manera que conec per evitar la trampa
de pensar que hi ha quelcom per perdre. 
Ja estàs indefens.
No hi ha cap raó
per no seguir els consells del cor.
Pràcticament tot
— les expectatives dels demés, l'orgull,
la por al fracàs o al ridícul—
s'esvaeixen davant de la mort,
deixant només allò que és veritablement important.

Cada día em miro al mirall i em pregunto:
“Si avui fos l'últim dia de la meva vida,
voldria fer el que vaig a fer avui?”
Si la resposta és “no” durant massa dies seguits,
sé que necessito fer alguns canvis.

Steve Jobs

29 d’ag. 2018

on només hi arriba la mà de l'altre

danza-tao.blogspot.com

La intimitat del cos no resideix allà on ens han explicat
amb interessada insistència des de sempre... no,
la intimitat del cos habita
en aquell imprecís enclavament anatòmic
al que la teva mà no hi arriba...
aquella parcel·la inabordable per al sabó,
la mateixa en la que nia a vegades la picor i es fa forta.
Justament aquí,
en aquesta franja que només coneixes per referència d'altres persones
interposades a través de miralls,
és on el cos troba el seu horitzó...
i a mesura que el cos avança a través dels anys
augmenta sense descans lo recòndit.

Es necessita temps
per a descobrir que el més íntim,
el més propi del cos,
és aquell lloc desconegut
al que només hi arriba la mà de l'altre.

José Manuel Lozano
http://xuanrata.blogspot.com.es

28 d’ag. 2018

una escola de recerca

Joaquín Sorolla y Bastida

El món no és més que una escola de recerca.
No importa qui assolirà l'objectiu
sinó qui farà les més belles curses

Michael de Montaigne (1533-1592)

27 d’ag. 2018

nostàlgia

Nicoletta Tomas - Olvido

La nostàlgia és aquell mal estrany
que ens fa dolorosament feliços,
una mena d'alegria trista
per les coses que no ens podran arrebatar
perquè les varem tenir i,
tot i que han deixat d'existir,
segueixen aquí, 
immutables...

Llucia Ramis
Fragment de "Todo lo que una tarde murió con las bicicletas"

26 d’ag. 2018

sempre queda un fil

nisu.blogia.com

Com si fos un fil,
un fil llarg i prim,
que teixint-se d'enyor
m'uneix sempre al teu cor,
és només un fil
potser fràgil, però sempre fàcil,
per sentir-te dintre meu
tan a prop com tan absent.

No ha d'esborrar el temps
ni un sols traç
de tants sentiments per tu,
ni podrà l'oblit
trencar el fil
que tibant-me em lliga a tu.
Jo t'espero,
i t'espero.

Llenço a les estrelles
un cant pel teu record més dolç,
ara que és més possible el món
que somiaves encara adolescent.
I les ferides que t'han fet,
i les ferides que tu has fet
cuso amb aquest fil.

Que per tendre es fa tens,
que per minç es fa immens,
per sentir-te dintre meu
tan a prop i tan absent.

Queda sempre un fil...

Lluís Llach


A veces una gran maroma nos hace de cordón umbilical...
Creo que somos amantes y hermanos
Lagtal

25 d’ag. 2018

necessitem alimentar-nos de sensacions

eledyblog.blogspot.com

No està en l'essència de la naturalesa humana
viure només de records,
i així com les plantes i qualsevol ésser
necessiten la força nutrícia de la terra
i la llum del cel filtrada
una i una altra vegada,
perquè els seus colors no empal·lideixin
i els seus calzes no es desfullin marcits,
també els somnis,
que semblen no ser d'aquest món,
necessiten alimentar-se de sensacions,
el sosteniment de la tendresa i de tot allò palpable,
d'una altra manera,
la seva sang i la seva intensitat
perden lluïssor.

 Stefan Zweig
Fragment de "Viatge al passat"

24 d’ag. 2018

l'espera

Penélope esperando                 Rudolph von Deutsch

Aquí estem tu i jo;
un poema sense lleis,
passatgers en el vaixell d'Ulises,
amos d'un mar al que renuncio.

Penèlope es va adormir
sobre el seu propi somni,
cansada de brodar
allò inacabable. 

Aquí estem tu i jo;
nedant en aquest mar
enfonsat en la meva esperança;
 el somriure de Safo
es va perdre en un estel

La realitat explota precisa,
inexorable.
La llum del sol
fa miques el Mite 

Migdalia Mansilla Rojas

23 d’ag. 2018

la meva memòria

Nicoletta Tomas

Món recuperable,
tot el viscut es congrega impregnant les parets
on de nou neix allò caduc.

Reconstruïdes rafegues d'història ajunten l'avenir que sóc.

Oh, habitació a les fosques,
sobtadament diàfana sota el fanal del temps repetible.

Se senten rastres de llum allà a la nit.
Estic sol i les meves mans ja denegades, ja ofertes,
toquen papers (aquest amor... aquell somni...),
oblidades siluetes, vaticinis perduts.

Allà la meva vida a cops, la memòria em forada cada dia.

Imatge ja del meu extermini,
es realitza de nou quan ja he mort.

La meva pròpia profecia és la meva memòria:
la meva esperança de ser allò que ja he sigut.

José Manuel Caballero Bonald. Fragment de "Memorias de poco tiempo", 1954

22 d’ag. 2018

somnis són

Liliana Fabbian

...que tota la vida es somni,
i els somnis, somnis són

Pedro Calderón de la Barca

21 d’ag. 2018

potser...

Duy Huynh

Potser algú m'està somiant...
Per això els meus gestos són tan tous, indefinits... 
A mig camí oblido la ruta;
cada segon que passa els meus contorns s'esfumen,
els fets se'm tornen incerts...

Potser aquell que em somia,
sobressaltat,
de tan en tant es desperta,
i per força reprèn la seva veritable pròpia vida,
per això, de vegades, m'enfosqueixo
i penjo com d'un fil de neu que es fon,
sense poder saber
si aquell que em somia s'adormià alguna vegada,
si alguna vegada em serà donat que alguna cosa em passi

Ana Blandiana

20 d’ag. 2018

una llacuna immòbil

Willard Leroy Metcalf

De vegades em sento
com un pobre turó
i d'altres com una muntanya
de cims repetits 

De vegades em sento
com un estimbat
i d'altres com un cel blau 
però llunyà

De vegades un mateix és
una deu entre roques
i d'altres un arbre
amb les últimes fulles

Però avui em sento amb prou feines
com una llacuna insomne
amb un embarcador
ja sense embarcacions...

una llacuna verda
immòbil i pacient
conforme amb les seves algues,
les seves molses i els seus peixos...

serè en la meva confiança,
confiat en que una tarda
t'acostis i et miris,
et miris al mirar-me

Mario Benedetti

Cómo echo de menos el mirarte y verme

19 d’ag. 2018

som extres

Ignacio Habrika 'Hiliwa'

Tu i jo som extres,
la càmera no ens enfoca;
mentre els demés passegen pel camí
nosaltres anem a la deriva, lluny.

Tu i jo som extres,
mai ens sentiran a dir ni una paraula
al parlar de la vida i de l'amor...
som inaudits

D'altres tenen els seus noms a la llum
per la posteritat
amb les mans fora del teatre xinès
per a que tothom els vegin

Me'n recordo de tu...
de totes les coses que has dit...
me'n recordo de tu.

Som extres
sense riure mai en veu alta...
De vegades és bo desaparèixer entre la multitut...

Boo Hewerdine

18 d’ag. 2018

una nova edició, corregida

QMS

Malgrat tots els inconvenients que comporta la vida humana,
no posaré cap objecció a una nova edició de la meva,
esperant, però,
que les errades de l'última puguin ser corregides.

Benjamin Franklin