l'enyor em xucla la mirada

Nicoletta Tomas

(...)

L'enyor, voraç, em xucla la mirada

i em gela el moll del sentiment.

De totes les solituds aquesta és la més fosca,

la més feroç, i persistent, i amarga.

Miquel Martí i Pol

...i transcorrin les aigües

Alberto de Burgos

Que no es trenqui encara el fil sense fi de l'esperança

i que la memòria duri sota la llum estesa de la tarda

(...)

Que no s'aturi encara el seu incorruptible curs del temps

i transcorrin les aigües,

les mateixes aigües que ens porten, lluminoses i amargues,

mentre duri el meu cant.

José Ángel Valente

allò més pur de mi

José Luis Mazarío

(...)

No pas com l’escultor que espera glòria

ans com l’amant que només pensa amor,

he refet en una obra transitòria

la teva imatge amb afanyós rigor

damunt el marbre dolç de la memòria

i amb el cisell blaníssim de l’enyor.

I així tu estàs en la presó secreta

d’on mai ningú no trobarà el camí,

i de nit, com qui fa una malifeta,

que ni l’àngel mateix no em pot sentir,

arriba fins a tu, a la quieta

i en pensament, allò més pur de mi.

Joan Oliver i Sallarès (Pere Quart) 1899-1986. Fragment

dur però cert

Duy Huynh

Qualsevol persona

que no doni suport el teu art o la teva vida

no mereix que tu li dediquis temps.

Dur però cert.

Clarissa Pinkola-Estés

sembla que ho puc intentar

Rubén de Luis

Sembla que, després de molt temps,
puc començar a aixecar una mica el cap

QMS

Bon Nadal

Marieloes Reek

T’ompliré el bressol

de palleta fina

sense gens de boll,

sense gens de pols.

Encendré un bon foc

perfumat d’espígol

per fer-te el son dolç.

Cobriré el teu cos

amb llençol blanquíssim

mig teixit amb glòria,

mig cosit amb creus.

Et faré de flonjos

borrallons de llana

un mantell pels peus.

Et cantaré un vers

amb la veu més dolça,

i quan ja t’adormis

et besaré el front.

Després, de puntetes,

tancaré la porta

perquè no et desvetllin

els sorolls del món.

Montserrat Bertran

textura de somni

 

Somnis captius, somnis perduts                                                      M. Esther Ramos Martínez

 

No he vist el dia més que a través de la teva absència,
de la teva absència rodona que envolta el meu pas agitat,
la meva respiració de dona sola...

Hi ha dies, penso, que estan fets per morir-se o per plorar;
dies poblats de fantasmes i ecos en què camino sobresaltada,
semblant que el passat obrirà la porta i que avui serà ahir ...
les teves mans, els teus ulls, el teu estar amb mi,
el que fa tan poc era tan real

i ara té la mateixa textura del somni.

 

Gioconda Belli

la tragèdia de la vida

Marco Cazzato

La tragèdia de la vida no és tant el que es pateix,
sinó el que un es perd.

Thomas Carlyle

en un fil de llum

José A. Ruiz Méndez - Surcos

  

Potser sigui difícil mantenir-nos desperts

quan el fum del que passa vol lligar-nos els braços i entelar-nos la mirada.

Però la vida segueix dibuixant solcs, modelant aromes

i vessant paraules en un fil de llum que no s'extingeix.

Teresa Martín Taffarel

a les palpentes

 

Julianna Swaney

 

Es retrocedeix amb seguretat però s'avança a les palpentes ...

estirant els braços i atançant les mans com un cec

(...)
vacil·lant,
no importen la distància ni l'horari

ni que el futur sigui una besllum o una passió deshabitada ...
palpes fins que una nit, un es queda sense còmplices ni tacte
i a cegues una altra vegada i per sempre s'introdueix en un túnel o destinació
que no se sap on acaba....

Mario Benedetti

a dojo

 

La meva mare em deia que l'amor mai es malgasta,
encara que no te'n tornin en la mateixa mesura que mereixes o desitges...
-Deixa'l sortir a dojo...- deia

-obre el teu cor i no tinguis por que te'l trenquin;
els cors trencats es curen.
Els cors protegits acaben convertits en pedra-.

 

P. Stokes. El cafè dels cors trencats.

espera

Pensando. Oleo - Júlia Fernández

 

Del matí a la nit
s'està a l'espera
d'alguna cosa que mai arriba.
S'espera i s'espera.
I no passa res.
I se segueix esperant,
i esperant, i esperant ...
i pensant,
i pensant, i pensant ...
fins que fan mal els polsos.
I no passa res.
I estàs sol...
sol ...
sol ...

 

Stefen Zweig. Novel · la d'escacs.

només

Desnudo masculino. Carbón - Juan Herrera

Ella el va mirar llargament...
li va recórrer el cos nu del cap als peus,
com estudiant-li les pigues i els porus,
i va dir:
L'única cosa que et canviaria és el domicili

 

Eduardo Galeano. Las trampas del tiempo

reminiscències

 

Melina Litauer

 

No podia deixar d'estimar-lo

perquè l'oblit no existeix
i la memòria és modificació,
de manera que sense voler
estimava les diferents formes sota les quals
ell apareixia en successives transformacions
i tenia nostàlgia de tots els llocs
en els quals mai havíem estat,
i el desitjava als parcs on mai el vaig desitjar
i moria de reminiscències
per les coses que ja no coneixeríem,
i eren tan belles i inoblidables
com les poques coses que havíem conegut.

Cristina Peri Rossi

existeixo?

Rossana Stagnaro Frias

Em sento perduda,
com si caminés per una boirina espessa que se'm vol empassar
(...)
No sé ... de vegades em sembla que visc una altra vida,
que em encenc i apago amb un interruptor que no controlo ...
 perquè en veritat no existeixo... existeixo?
No seré un somni fabricat per un boig? On sóc?
Necessito algú que m'indiqui la sortida
d'aquest espès túnel en què em trobo.
Semblo feliç? ... No, no t'ho creguis.
Les cares sempre menteixen, amaguen l'ànima de la gent,
tots portem una màscara per actuar en aquest circ:
el gran públic, que també va fingint el seu seny...
... però a tu no puc mentir.

Estic més sola que la pròpia soledat.
(...)

Ángela Becerra. Lo que le falta al tiempo

així és la vida

Pensaments a la Penombra - Jofiel Castillo

La vida passa en una mena de penombra,
entre paraules que es queden sense pronunciar,
gestos avortats a mitges,
silencis i temors:
així és la vida, en realitat.

Sandor Marai. Confesiones de un burgués.

un

Óleo de Montse Valdés

 

 

De sobte un mateix ho comprèn,

es contempla les mans,
juga amb una arruga que ha aparegut al front;
tanca un ull, tanca després l'altre i es mira per dins.
Vull dir, de vegades, que no arriben les paraules,
i per més que un cridi,

observa al mirall les urpes de lleó tancat a la gàbia ...
el silenci l'absorbeix.
Un sap que amb prou feines pot mirar de cara
perquè tota la vida li passa de costat.
I el camí és molt curt, o potser és molt llarg...
un ja ha recorregut el total de la ruta
i li queda encara un bon tros.
Què fer amb tant dolor rosegant-nos per dins?
Al cap i a la fi un,
no és més que una paraula

a mig pronunciar en un idioma incert.

Rubén Balseiro

com un pètal

pixers.es

Els records cultivats a soles formen una troca embrollada per dins ...
arribes a no diferenciar el que et va passar

d'altres esquinçalls desgavellats procedents d'altres escenes;
però el pitjor és que l'ahir et vampiritza,
t'enrareix l'aire i et tapa la llum del dia en què estàs vivint.
És difícil sortir del tumor del passat deixant indemne el teixit del present,
tan delicat i fràgil com un pètal.

 

Carmen Martín Gaite. Nuvolositat variable

a la deriva

A la deriva - Luis Enríquez Gómez

 

Aquelles imatges li havien entrat pels ulls
com la instantània percepció
de la felicitat absoluta i sense condicions.
Les portaria a dins per sempre.
Perquè és així com et fastigueja la vida.
T'agafa quan encara tens l'ànima adormida
i sembra en el seu interior una imatge, o una olor, o un so
que després ja mai pots treure't de sobre.
I aquella era la felicitat.
Ho descobreixes després, quan ja és massa tard.
I ja ets, per sempre, un exiliat:
a milers de quilòmetres d'aquella imatge,

d'aquell so, d'aquella olor.

A la deriva.

 

Alesandro Barico. Tierras de Cristal 

viure

Petit oasi Sàhara -  Antonio Berna Torres

La vida és desert i oasi...
Ens fa caure, ens fa mal, ens ensenya,
ens converteix en protagonistes de la nostra pròpia història.
Cal viure intensament, sense mediocritat.
Pensem que en nosaltres hi ha el futur
i cal encarar la tasca amb orgull i sense por.
Aprenguem dels que poden ensenyar-nos.

No permetem que la vida ens passi sense viure ....

 

Walt Whitman