espera

Pensando. Oleo - Júlia Fernández

 

Del matí a la nit
s'està a l'espera
d'alguna cosa que mai arriba.
S'espera i s'espera.
I no passa res.
I se segueix esperant,
i esperant, i esperant ...
i pensant,
i pensant, i pensant ...
fins que fan mal els polsos.
I no passa res.
I estàs sol...
sol ...
sol ...

 

Stefen Zweig. Novel · la d'escacs.

només

Desnudo masculino. Carbón - Juan Herrera

Ella el va mirar llargament...
li va recórrer el cos nu del cap als peus,
com estudiant-li les pigues i els porus,
i va dir:
L'única cosa que et canviaria és el domicili

 

Eduardo Galeano. Las trampas del tiempo

reminiscències

 

Melina Litauer

 

No podia deixar d'estimar-lo

perquè l'oblit no existeix
i la memòria és modificació,
de manera que sense voler
estimava les diferents formes sota les quals
ell apareixia en successives transformacions
i tenia nostàlgia de tots els llocs
en els quals mai havíem estat,
i el desitjava als parcs on mai el vaig desitjar
i moria de reminiscències
per les coses que ja no coneixeríem,
i eren tan belles i inoblidables
com les poques coses que havíem conegut.

Cristina Peri Rossi

existeixo?

Rossana Stagnaro Frias

Em sento perduda,
com si caminés per una boirina espessa que se'm vol empassar
(...)
No sé ... de vegades em sembla que visc una altra vida,
que em encenc i apago amb un interruptor que no controlo ...
 perquè en veritat no existeixo... existeixo?
No seré un somni fabricat per un boig? On sóc?
Necessito algú que m'indiqui la sortida
d'aquest espès túnel en què em trobo.
Semblo feliç? ... No, no t'ho creguis.
Les cares sempre menteixen, amaguen l'ànima de la gent,
tots portem una màscara per actuar en aquest circ:
el gran públic, que també va fingint el seu seny...
... però a tu no puc mentir.

Estic més sola que la pròpia soledat.
(...)

Ángela Becerra. Lo que le falta al tiempo

així és la vida

Pensaments a la Penombra - Jofiel Castillo

La vida passa en una mena de penombra,
entre paraules que es queden sense pronunciar,
gestos avortats a mitges,
silencis i temors:
així és la vida, en realitat.

Sandor Marai. Confesiones de un burgués.

un

Óleo de Montse Valdés

 

 

De sobte un mateix ho comprèn,

es contempla les mans,
juga amb una arruga que ha aparegut al front;
tanca un ull, tanca després l'altre i es mira per dins.
Vull dir, de vegades, que no arriben les paraules,
i per més que un cridi,

observa al mirall les urpes de lleó tancat a la gàbia ...
el silenci l'absorbeix.
Un sap que amb prou feines pot mirar de cara
perquè tota la vida li passa de costat.
I el camí és molt curt, o potser és molt llarg...
un ja ha recorregut el total de la ruta
i li queda encara un bon tros.
Què fer amb tant dolor rosegant-nos per dins?
Al cap i a la fi un,
no és més que una paraula

a mig pronunciar en un idioma incert.

Rubén Balseiro

com un pètal

pixers.es

Els records cultivats a soles formen una troca embrollada per dins ...
arribes a no diferenciar el que et va passar

d'altres esquinçalls desgavellats procedents d'altres escenes;
però el pitjor és que l'ahir et vampiritza,
t'enrareix l'aire i et tapa la llum del dia en què estàs vivint.
És difícil sortir del tumor del passat deixant indemne el teixit del present,
tan delicat i fràgil com un pètal.

 

Carmen Martín Gaite. Nuvolositat variable

a la deriva

A la deriva - Luis Enríquez Gómez

 

Aquelles imatges li havien entrat pels ulls
com la instantània percepció
de la felicitat absoluta i sense condicions.
Les portaria a dins per sempre.
Perquè és així com et fastigueja la vida.
T'agafa quan encara tens l'ànima adormida
i sembra en el seu interior una imatge, o una olor, o un so
que després ja mai pots treure't de sobre.
I aquella era la felicitat.
Ho descobreixes després, quan ja és massa tard.
I ja ets, per sempre, un exiliat:
a milers de quilòmetres d'aquella imatge,

d'aquell so, d'aquella olor.

A la deriva.

 

Alesandro Barico. Tierras de Cristal 

viure

Petit oasi Sàhara -  Antonio Berna Torres

La vida és desert i oasi...
Ens fa caure, ens fa mal, ens ensenya,
ens converteix en protagonistes de la nostra pròpia història.
Cal viure intensament, sense mediocritat.
Pensem que en nosaltres hi ha el futur
i cal encarar la tasca amb orgull i sense por.
Aprenguem dels que poden ensenyar-nos.

No permetem que la vida ens passi sense viure ....

 

Walt Whitman

somiar

biosfera.cat

En l'aspror de la vida quotidiana, somiar és necessari ..

Álvaro Cunqueiro

alimentar-se de sensacions

Duy Huynh

 

No està en l'essència de la naturalesa humana viure només de records,
i així com les plantes i qualsevol ésser viu necessiten

la força nodridora de la terra i la llum del cel filtrada una i altra vegada
perquè els seus colors no empal·lideixin i els seus calzes no es desfullin marcits,
també els somnis, que semblen no ser d'aquest món,
necessiten alimentar-se de sensacions,
el suport de la tendresa i del que és palpable,
d'una altra manera la seva sang i la seva intensitat perden brillantor.

Stefan Zweig. Viatge al passat

la resposta és no...

homeimprovementbasics.com - mirror-reflection-art

Cada dia em miro al mirall i em pregunto:
"Si avui fos l'últim dia de la meva vida,
voldria fer el que faré avui? ".
Si la resposta és "no" durant massa dies seguits,
sé que necessito fer alguns canvis.

Steve Jobs

anem...

Amanda Cass

 

(...)

Anem...

encara tinc en algun cel
velles joguines d'altres temps,
ombres de lluna i foc d'estels...

anem, junts...

 

Anem...

si el cos em dóna encara un gest
serà per tu i teu només,
per tornar a aprendre l'art d'un bes...

junts...

 

Lluís Llach

un sonet per a tu

 

George Underwood

 

Un sonet per a tu que em fas més clars
tant el dolor fecund com l'alegria,
un sonet amb els mots de cada dia,
amb els mots de conèixer i estimar.

 

Discretament l'escric, i vull pensar
que el rebràs amb discreta melangia,
com si es tractés d'alguna melodia
que sempre és agradable recordar.

 

Un sonet per a tu, només això,
però amb aquell toc lleu de fantasia
que fa que els versos siguin de debò.

 

Un sonet per a tu que m'ha permès
de dir-te clarament el que volia:
més enllà de tenir-te no hi ha res.

 

Miquel Martí i Pol

un món

Erik Olson - Earth

Cada amic representa un món dins nostre,
un món que no hauria nascut si no l'haguessim conegut

Anaïs Nin

remolí d'emocions

viveypiensa.org

 

... mor lentament qui evita una passió i el seu remolí d'emocions,
justament aquestes que tornen la lluentor als ulls

i restauren els cors destrossats;
mor lentament qui no gira el volant quan està infeliç amb el seu treball,
o el seu amor, qui no arrisca la veritat ni l'incert per anar darrere d'un somni;
qui no es permet, ni tan sols una vegada a la vida,

fugir dels consells sensats ...

 

Pablo Neruda. Mor lentament

l'abraçada



Wernher Cools

 

Les abraçades no són només agradables,

són necessàries per el nostre benestar psicològic, emocional i corporal;

fan crèixer l'alegria i la salut mental i personal.

www.redaccion-digital.com.ar

records que no he viscut

Helena Cuesta

 

Debades plou en algun lloc remot.
Tot és suau,
i aquests instants que passo
configurant records que no he viscut
són uns instants d'intimitat extrema
densament plens de tot allò que vull;
moments de vida il.limitada i clara.
Debades plou.
També debades xisclen els falciots ran de finestra,
i s'omple molt lentament el càntir de la tarda.

 

Miquel Martí i Pol.



caic

librodearena.com

 

Caic,
a poc a poc me´n vaig,

la física em captiva i la gravetat m´inclina als teus peus..

Caic,
al mateix temps desfaig els nusos que regiren aquest fràgil equilibri meu...

res no dura gaire... em moc, no sóc d´en lloc d´aquest país d´aire...

 

Mai tornaré a viure, mai,
amb el pes que arrossega la mentida, la rutina, el trist engany...

 

Sense final jo caic, el món sencer s´estimba contra els vidres dels meus dies...

 

Caic,
m´enfonso dins l´aigua, la corrent em porta a prop del meu país d´aire...

L´impuls d´un instant dibuixa el meu salt, travessa els espais en blanc...

 

Arribes, te´n vas, la vida es desfà, invisible en el mar dels anys...

 

Canto sense xarxa, salto i sempre caic...

 

Gerard Quintana

records

Amanda Cass

Les percepcions del passat

estan gairebé totes en l'inconscient,
on s'arxiven sense ordre ni concert.

A primera vista,

només es perceben uns quants records

dels més de deu milions acumulats al llarg de mitja vida.

Seguim sense saber on són els que ara mateix no hi són
i reapareixeran algun dia ... o mai de la vida,
emportant-se'n el secret del que va poder haver estat i no va ser ...

Eduard Punset