caic

librodearena.com

 

Caic,
a poc a poc me´n vaig,

la física em captiva i la gravetat m´inclina als teus peus..

Caic,
al mateix temps desfaig els nusos que regiren aquest fràgil equilibri meu...

res no dura gaire... em moc, no sóc d´en lloc d´aquest país d´aire...

 

Mai tornaré a viure, mai,
amb el pes que arrossega la mentida, la rutina, el trist engany...

 

Sense final jo caic, el món sencer s´estimba contra els vidres dels meus dies...

 

Caic,
m´enfonso dins l´aigua, la corrent em porta a prop del meu país d´aire...

L´impuls d´un instant dibuixa el meu salt, travessa els espais en blanc...

 

Arribes, te´n vas, la vida es desfà, invisible en el mar dels anys...

 

Canto sense xarxa, salto i sempre caic...

 

Gerard Quintana