Acompanya'm a estar sol,
a purgar-me els fantasmes,
a ficar-nos al llit sense tocar-nos.
Acompanyeu-me al misteri
de no fer-nos companyia,
a dormir sense pretendre que passi res.
Acompanyeu-me al silenci
de xerrar sense les paraules,
a saber que hi ets i jo al teu costat.
Acompanya'm a l'absurd d'abraçar sense contacte,
tu en el teu lloc i jo al meu
com un àngel de la guarda.
Acompanya'm a dir sense paraules
el beneït que és tenir-te
i ser-te infidel només amb aquesta solitud ...
Acompanya'm a estimar-te sense dir-t'ho,
a tocar-te sense tocar ni el reflex de la teva pell,
a pensar en mi per viure per tu.
Acompanya'm a estar sol per calibrar les meves pors,
per enverinar una mica els meus records,
per estimar-me una miqueta
i així estimar com vull,
per desintoxicar del passat.
I si s'apaguen els llums,
i si s'encén l'infern,
i si em sento perdut
sé que tu estaràs amb mi
amb un petó de rescat.
Acompanya'm a estar sol ...
Ricardo Arjona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada