inclinar-nos sobre la mateixa font per veure'ns

Duy Huynh

Qui hagués cregut que estava sola en l'aire,

amagada, la teva mirada.

Qui hagués cregut aquesta terrible ocasió de néixer

posada a l'abast de la meva sort i els meus ulls,

i que tu i jo aniríem,

despullats de tot bé, de tot mal, de tot,

a empresonar-nos en el mateix silenci,

a inclinar-nos sobre la mateixa font per veure'ns

i veure'ns mútuament espiats en el fons,

tremolant des de l'aigua, descobrint,

pretenent endevinar qui eres tu darrere d'aquesta cortina,

qui era jo darrere de mi.

I encara no hem vist res.

Espero que algú vingui, inexorable,

sempre temo i espero, 

i acabi per nomenar-nos en un signe,

per situar-nos en alguna estació per deixar-nos allà,

com dos crits de sorpresa.

(...)

Mario Benedetti. Fragment de "Asunción de ti"