Kiril Stanchev
Lluny de l'amor ferotge
de l'origen,
lluny de l'amor que
inventa la ment com a refugi,
l'amor que ara em
consola no té urgències.
Càlid, respectuós:
l'amor del sol d'hivern.
Estimar és descobrir
alguna promesa de repetició que tranquil·litza.
Aquests poemes parlen
d'esperar.
Perquè, sempre, l'amor
és un assumpte de les últimes pàgines.
No hi ha cap més final
que pugui estar a l'alçada de tanta soledat.
Joan Margarit. L’amor
que no m’espanta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada