com la cuca de llum

Emma Pumarola

Durant els mesos tristos,

la meva vidanomés va guspirejar

quan vaig fer l'amor amb tu.

Com la cuca de llum s'encén i s'apaga,

s'encén i s'apaga, es pot seguir el seu camí a mitges en la nit fosca del bosc.

Durant els mesos tristos, tenia l'ànima desesperada i sense vida però el cos va caminar directe cap a tu.

El cel de la nit va rugir. Sigilosament ordenàvem cosmos

i vam sobreviure.

Tomas Tranströmer, Premio Nobel de Literatura 2011