La paraula és el més bell que s'ha creat...
Ana María Matute. Premi Cervantes 2010

31 de jul. 2018

sota el curs del sol i les estrelles

sierranevada.es

En aquests dies em constreny la necessitat d'un canvi,
potser perquè tot esdeveniment implica una meditació, un nou anàlisi.
Però no sóc més optimista i encara que el temps va decantant els excessos d'amargor,
 persisteix aquest agut sentit d'impotència i insatisfacció.

Crec que res creixerà sobre aquesta devastació
 i que els meus desitjos han de reposar de manera inevitable
sota el curs del sol i les estrelles.

Horacio Safons

30 de jul. 2018

a l'esperança torno

Lagtal

A l'esperança torno,
a la fusta que va construir els meus dies més importants,
a l'extraviada primavera d'abans.

A la justicia de mirar-ho tot com si em pertanyés,
que al cap i a la fí no hi ha cap manera
d'abandonar la gana de la fera

Carilda Oliver Labra

29 de jul. 2018

cada reajuste

Duy Huynh

Cada nuevo reajuste en la vida supone una crisis de autoestima

Eric Hoffer

28 de jul. 2018

altes les mans

Anthony Gormley

El buit del temps,
omplim-lo d'esperança.
Altes les mans
i molt més alts encara
els ulls i el pensament.
Que giravolti la roda dels records
i dels designis,
que encengui l'or de totes les collites
i desvetlli el gran vent de melodies
que embruixa fulles,
i secrets i rostres.

Altes les mans,
i que els batecs
s'emportin dissorts i dols,
angoixes i temences
pel riu del temps
que cap temps no detura.
L'ull de l'anella mira sempre enlaire.

Miquel Martí i Pol

27 de jul. 2018

soledat

Alberto Pancorbo

De vegades no em sento tan sol si imagino,
millor dit,
si sé que més enllà de la meva soledat i de la teva
una altra vegada hi ets tu
encara que sigui prenguntant-te tot sol
què vindrá després de la soledat

Mario Benedetti, Fragment de "Soledades"

26 de jul. 2018

el meu temps

Mar de la Torre

Tot és molt senzill, molt més senzill,
no obstant,
tot i així hi ha moments en que és massa per mi, 
en que no ho entenc,
i no sé si riure a riallades,
si plorar de por,
o estar-me aquí sense plor,
sense riure,
en silenci,
assumint la meva vida,
el meu trànsit,
el meu temps

Idea Vilariño

25 de jul. 2018

aquest alè que ens envoltava

Edward Hopper

La tarda se'n va,
i els colors i l'aigua 
i aquest aire entre nosaltres ...
aquest alè que ens envoltava...

Com viure sense aquest sol
amb aquest desànim?

Que penós parlar ...
tocar un arbre ...

¿Què veurem després
més bell i més lent?

Felipe Urondo C. Nevinson

24 de jul. 2018

com l'aigua de la deu

Alberto de Burgos

Hi ha paraules que, per més que es es diguin cridant,
no sonen, no se senten, no succeeixen.
Per contra, hi ha silencis que, per més que es facin callar,
parlen a la manera de l'aigua de la deu,
sortejant les roques i s'escampant-se sense parar.

Antonio Colinas. Fragment de "Els silencis de foc"

23 de jul. 2018

acompanya'm a estar sol

Nicoletta Tomas - 'Els records'

Acompanya'm a estar sol,
a purgar-me els fantasmes,
a ficar-nos al llit sense tocar-nos.

Acompanyeu-me al misteri
de no fer-nos companyia,
a dormir sense pretendre que passi res.

Acompanyeu-me al silenci
de xerrar sense les paraules,
a saber que hi ets i jo al teu costat.

Acompanya'm a l'absurd d'abraçar sense contacte,
tu en el teu lloc i jo al meu
com un àngel de la guarda.

Acompanya'm a dir sense paraules
el beneït que és tenir-te
i ser-te infidel només amb aquesta solitud ...

Acompanya'm a estimar-te sense dir-t'ho,
a tocar-te sense tocar ni el reflex de la teva pell,
a pensar en mi per viure per tu.

Acompanya'm a estar sol per calibrar les meves pors,
per enverinar una mica els meus records,
per estimar-me una miqueta
i així estimar com vull,
per desintoxicar del passat.

I si s'apaguen els llums,
i si s'encén l'infern,
i si em sento perdut
sé que tu estaràs amb mi
amb un petó de rescat.

Acompanya'm a estar sol ...

Ricardo Arjona

22 de jul. 2018

ja no em necessito

José Luis Pérez Muñoz

Hi ha dies que surto a buscar-me
i no em trobo per enlloc.
Si de cas aconsegueixo veure'm en alguna font clara
o darrere de la façana d'un aparador...
resulta que és un altre el que m'està mirant,
com un reflex.
És quan m'adono que no em necessito ja.
Quan les coses deixen de tenir sentit.

Enrique Jaramillo Levy

21 de jul. 2018

no és per això

J.M.W. Turner  -  Temporal en el mar

Un vaixell al port està segur,
però no és per això pel què es contrueixen els vaixells

William Shedd

20 de jul. 2018

una pedra al teu camí

Georgia Mansur

La contrarietat no és una pedra al teu camí.
Depen de tu transformanr-la en un graó que et permeti pujar més amunt.

Franco Molinari

19 de jul. 2018

inventa les teves estrelles

Amanda Cass

Ajuda't
Secunda't
Solaça't
Busca't

Inventa les teves estrelles i reparteix-les...

Mario Bendedetti

18 de jul. 2018

inclinar-nos sobre la mateixa font per veure'ns

Duy Huynh

Qui hagués cregut que estava sola en l'aire,
amagada, la teva mirada.

Qui hagués cregut aquesta terrible ocasió de néixer
posada a l'abast de la meva sort i els meus ulls,
i que tu i jo aniríem,
despullats de tot bé, de tot mal, de tot,
a empresonar-nos en el mateix silenci,
a inclinar-nos sobre la mateixa font per veure'ns
i veure'ns mútuament espiats en el fons,
tremolant des de l'aigua, descobrint,
pretenent endevinar qui eres tu darrere d'aquesta cortina,
qui era jo darrere de mi.

I encara no hem vist res.

Espero que algú vingui, inexorable,
sempre temo i espero, 
i acabi per nomenar-nos en un signe,
per situar-nos en alguna estació per deixar-nos allà,
com dos crits de sorpresa.

(...)

Mario Benedetti. Fragment de "Asunción de ti"

17 de jul. 2018

que fos tan fort el nostre abraç

Montserrat Gudiol

No sé com acabarà tot aquest joc,
el gest que vós perdeu i que jo guard.

Seríeu ben rebut, si l'esperança
dugués el vostre alè fins als meus llavis.

Els llocs on ens trobam, plens de recances,
disfressen intencions i ens desseparen.

Si em donau una mà, vet aquí l'altra;
si pensau en un bes, vet aquí els llavis.

Esper que em crideu, fa tantes nits,
semblant que del meu cos anau fugint.

I quan de mi tendreu esment,
hauré de guardar per a mi aquest pensament.

Voldria reposar dins vós, portal ombriu,
i oblidar la por i el temps que ens queda.

I que fos tan fort el nostre abraç
que no es sabés on jo me mor,
on naixeu vós...

Maria del Mar Bonet

16 de jul. 2018

per poder-ho oferir

Amanda Cass

Si volem ser d'alguna ajuda pels demés,
la nostra prioritat
ha de ser la nostra pròpia recuperació

Per poder oferir quelcom, abans ho hem de tenir

Robin Norwood

15 de jul. 2018

et perdo

Pau Surribas

Jo et veig, amor,
i et perdo pels revolts del camí.

Ets dolç i m’afalagues,
però a voltes m’esgarrapes
i em portes el verí d’enyors i de desitjos
difícils de guarir.

Quima Jaume. Del llibre "El temps passa a Cadaqués"

14 de jul. 2018

amb les petites coses

Juan Valdivia

La felicitat humana
no s'aconsegueix amb grans cops de sort,
sinó amb petites coses que succeeixen alguns dies

Benjamin Franklin

13 de jul. 2018

Matías Peralta Pérez

Una malaltia és una invitació del teu cos

a prendre les regnes de la teva ànima ...
i així sanes teva vida

Guy Corneau

11 de jul. 2018

el què et fa sentir viu

Juliana Uribe Villa

No et preguntis què és el que el món necessita;
pregunta't què és el que et fa sentir viu.
I fes-ho.

Howard Thurman

10 de jul. 2018

l'amor del sol d'hivern

Kiril Stanchev

Lluny de l'amor ferotge de l'origen,
lluny de l'amor que inventa la ment com a refugi,
l'amor que ara em consola no té urgències.
Càlid, respectuós: l'amor del sol d'hivern.

Estimar és descobrir alguna promesa de repetició que tranquil·litza.
Aquests poemes parlen d'esperar.
Perquè, sempre, l'amor és un assumpte de les últimes pàgines.
No hi ha cap més final que pugui estar a l'alçada de tanta soledat.

Joan Margarit. L’amor que no m’espanta

9 de jul. 2018

És l'amor, la seva estrella

Catrin Welz

El buit, que enllaça el visible i l'invisible, té qui ocupi el seu centre, qui encengui la llum i faci llar del no-res.
És l'amor, la seva estrella, qui dóna forma a allò informe, calor a la intempèrie i somriure a la ganyota ressentida. Pilar Blanco Díaz

8 de jul. 2018

Un sonet per a tu

George Underwood

Un sonet per a tu que em fas més clars
tant el dolor fecund com l'alegria,
un sonet amb els mots de cada dia,
amb els mots de conèixer i estimar.

Discretament l'escric, i vull pensar
que el rebràs amb discreta melangia,
com si es tractés d'alguna melodia
que sempre és agradable recordar.

Un sonet per a tu, només això,
però amb aquell toc lleu de fantasia
que fa que els versos siguin de debò.

Un sonet per a tu que m'ha permès
de dir-te clarament el que volia:
més enllà de tenir-te no hi ha res.

Miquel Martí i Pol

7 de jul. 2018

com la cuca de llum

Emma Pumarola

Durant els mesos tristos,
la meva vidanomés va guspirejar
quan vaig fer l'amor amb tu.

Com la cuca de llum s'encén i s'apaga,
s'encén i s'apaga, es pot seguir el seu camí a mitges en la nit fosca del bosc.
Durant els mesos tristos, tenia l'ànima desesperada i sense vida però el cos va caminar directe cap a tu.
El cel de la nit va rugir. Sigilosament ordenàvem cosmos
i vam sobreviure.

Tomas Tranströmer, Premio Nobel de Literatura 2011

6 de jul. 2018

somia

Nicoletta Tomas

Somia amb mi...
somia tan fort que puguem reunir-nos en qualsevol part del món,

sense obstacles ni barreres.

En el món dels somnis tot és possible i en la realitat,
quan t'atreveixis a fer el pas,
també ho serà.

Lamento tant no haver-te besat més fa temps ...
no haguessin fet falta tantes paraules,
perquè els llavis ho haguessin dit tot.

Somia ...
 
Lina.
http://dondeelcorazon.blogspot.com

5 de jul. 2018

diez centímetros de silencio

Michelangelo Buonarroti

Hay diez centímetros de silencio entre sus manos y mis manos.
Una frontera de palabras no dichas entre tus labios y mis labios,
y algo que brilla así de triste entre tus ojos y mis ojos.

Mario Benedetti. Soledades

4 de jul. 2018

m'aíllo

Ralph Waldo Emerson

Una sola cullerada d'amargor
pot arruïnar una galleda de mel.
Cada un de nosaltres tenim dins aquesta amargor
i jo procuro apartar-la de la mel, així que quan no estic bé m'aïllo,
no vull transmetre el meu desànim.
Me'n vaig a mirar el mar o les estrelles...
a recuperar el meu equilibri.
Alexander Zelents