t'he portat volant a les estrelles

Pete Revonkorpi

Si et digués que estic al teu costat, rient-me de tu a la gallineta cega.

Si et digués que caiguis on caiguis, cauràs als meus braços vigilants,

si et digués que guardo per tu el més tou matalàs de plomes.

Si et digués tant, si et digués...

Si potser et digués que vull ser la teva brúixola en l'espessa boira.

Si, a lo pitjor, t'he portat volant a les estrelles

i ara no sé donar-te ales per retenir-les,

serà millor que sigui jo qui es retingui i no parli d'astres i planetes...

Potser només pregunti al eco de la boira i sentiràs que t'estimo per resposta

Lagtal

...per tornar més tard

Pedro Cano

El secret del món

és que totes les coses subsisteixen

i no moren;

només es retiren

i desapareixen de la nostra vista

per tornar més tard.

Ralph Waldo Emerson

en un oceà de paraules

Feli Manero

 (...)

Avui somio amb les xifres del teu nom

i acomodo missatges en racons de pena

Pot ser que m'espanti l'estació de tornada

 i no trobi en els mapes la ciutat del descans

O torni amb tu

a contemplar els arbres d'aquella placeta

on va quedar la primavera fatigada

Es tancaran els teus ulls a la riba

i no veuran els noms escrits a l'aigua

Hi haurà dies i més dies pel mig

i seguiré navegant amb la brúixola ferida

en un oceà de paraules

Teresa Martín Taffarel

com els cargolins

QMS

(...)

Vine, i parlarem de les coses de sempre,

del valor de ser amable,

de la necessitat de sortir-se'n amb els dubtes,

de com omplir els buits que tenim dins.

Quan estem tristos tot ens sembla fosc.

Vine, sent en el teu rostre el matí...

quan estem forts el món s'esmicola.

Sigui un secret, un error o un gest,

cada un de nosaltres guarda

alguna cosa desconeguda de les vides alienes.

Vine, i posarem verds els vencedors,

perquè estar junts en silenci

és la millor prova de l'amistat.

Saltarem des del pont rient-nos'en de nosaltres mateixos.

Contemplarem en silenci les grues del port...

continuarem la història interrompuda fa tant de temps ...

Vine amb mi, vull canviar de país,

vull deixar aquest cos meu a un costat

i ficar-me amb tu en una petxina,

amb la nostra petitesa, com els cargolins.

Vine, t'espero

Kirmen Uribe. Fragment de "Mientras tanto, cógeme la mano"

Esplendorosamente nuestro... 

tanco la meva vida

Nicoletta Tomas  -  The silent one

(...)

No m'agrada aquest temps d'empentes,

de cops i d'inclemència,

ni aquesta cuirassa matussera que suporto

ni aquest clima que ens espia

amb el seu aire emmetzinat

i el seu rumor de manades de gossos

Poc a poc, vaig tancant les finestres,

atenuant els llums,

apagant els focs.

Tanco la meva vida.

Ara.

Anticipo el silenci.

Julia Prilutzky

estimulant vital

drawingarlic.us

L'esperança és un estimulant vital

molt superior a la sort.

Friedrich Nietzsche

temps sense hores

Montse Valdés

El teu record s'embolica al meu voltant com una manta arrecerant-me del fred,

brilla amb el meu cos en el silenci mullat d'aquesta tarda en la que t'escric 

i en la que no puc fer res més que pensar-te i dir el teu nom en secret,

per dins de la meva boca, embolicant-lo en el recinte de les meves dents,

mossegant-lo fins gastar les lletres,

fins gastar tant el teu nom que m'ha estat acompanyant,

per tornar-lo a reviure, bressolant-me jo mateixa amb la teva veu i els teus ulls,

gronxant-me en aquest temps sense hores en el que et vull,

en el que estimo cada minut que ha quedat imprès en la meva memòria per sempre.

Gioconda Belli

el silenci del plor

David Agenjo 

(...)

i sé que la meva sed només es sacia amb la teva aigua

i que ningú podrà donar-me beguda,

ni amor, ni sexe, ni branca florida

sense que jo l'odiï per voler assemblar-se't

i no vull saber res d'altres veus

encara que em dolgui voler tendresa,

conversa llarga i entesa entre dos

perquè només tu

tens el xifrat secret de la clau de les meves paraules

i només tu

sembles tenir el sol, la lluna, l'univers de les meves alegries

i per això voldria odiar-te però no ho aconsegueixo,

i sé que no ho faré,

perquè em vas embruixar amb la teva motxilla d'herbes i nostàlgies, 

d'espurna encesa i llargs silencis,

i em tens presa a les teves mans mercurials

jo m'esbravo a Venus amb tormentes de fullaraca

i branques llargues i mullades com l'aigua de les canals

i l'ozó de la terra, que sent venir la pluja,

sap que ja no hi ha núvols, ni evaporació, ni rius,

que el món s'assecà i no tornarà mai més a ploure,

ni hi haurà ja neu o fred o paradís

on cap ocell pugui trencar el silenci del plor

Gioconda Belli

Em faig vella

Jofiel Castillo

Envelleixo....

i m'adono de que no hi ha respostes,

només històries...

Garrison Keillor.

els nostres cors

pinterest.com

El meu cor és seu, el seu meu.

Va ser just, ens varem enamorar.

El seu és el meu tresor i ell deu enyorar el meu.

No hi ha hagut mai res semblant.

Amb el seu cor al meu cap, seguin sent un.

En ell, el meu guia pensaments i emocions.

Estima el meu cor perquè una vegada va ser seu.

Jo estimo el seu perquè va viure en mi.

El vaig ferir un cop, va ser un malentès.

I vaig ferir el meu cor ferint el seu.

Que si el seu cor va sentir per mi la seva ferida,

em feria a mi el dolor que ell sentia.

I ferits tots dos alhora, varem parar a raonar:

estem encallats amb els nostres cors

Anne Waldman.  Fragment de Helping the Dreamer, 1989

¿Por qué hay otros en el mundo a los que les pasa igual exactamente?

¿Quién es esa Anne Waldman que habla de nosotros?

Esto me da celos... Mi corazón descansa en tu cabeza o se remueve,

y en mí el tuyo guía pensamientos y emociones,

lo amo porque una vez fue mío y viví en ti,

y me heriste y me diste la cura, y el bálsamo...

y aunque seamos uno  y nunca haya habido nada parecido,

estamos atascados con nuestros corazones.

Lagtal

un raconet en tu

Tilen

Fes-me un raconet en tu,

no et molestaré

Alejandra Pizarnik

si vos sos mi música

si vos sos mi sexo, 

si vos sos mis recuerdos,

si vos sos mis principios,

si vos sos la referencia

si vos sos mi idea

si vos sos  dentro de mí 

desde hace medio siglo 

el otro medio  sigue abierto 

y tu molestia mis emociones 

es para siempre.

Lagtal

aquell instant sense continuitat

Pinterest

La vida potser és aquest instant sense continuitat 

en que els meus ulls es derrumben en els teus...

Forurgh Farrojzad

t'ho agraeixo

  

Janet M. Graham

Pot ser que un home i una dona

estiguin més a prop l'un de l'altre

quan no viuen junts,

quan simplement saben que existeixen

i que estan agraïts per existir

i per saber l'un de l'altre...

i amb això en tenen prou per per ser feliços.

T'agraeixo que existeixis, t'ho agraeixo...

Milan Kundera

Cura'm del buit

expat motivation company

Cura'm del buit.

Alejandra Pizarnik

el sexe

Nicoletta Tomas

El sexe és bàsic en la vida de les persones,

tant quan es produeix

com quan es reprimeix

Terenci Moix

un riu de batecs

José Manuel Ciria

...

però al meu costat tu respires;

entranyable i remota,

flueixes i no et mous.

Inaccessible si et penso,

amb els ulls et palpo,

et miro amb les mans.

Els somnis ens separen

i la sang ens ajunta:

som un riu de batecs.

...

Octavio Paz

Fragment de “Árbol adentro” (Obra poètica 1935-1998)

unió magnífica

Montserrat Gudiol

(...)
Naixerà una unió,
entre l'home i la dona,
molt més veritable,
molt més forta,
molt mès digne de respecte.

La unió magnífica de dos éssers iguals
que s'enriquiran mútuament
ja que posseeixen riqueses diferents.

‫Victoria Ocampo

...ens minen com el temps

Montserrat Gudiol

No són els mals violents els que ens marquen,

sinó els mals sords,

els insistents,

els tolerables,

aquells que formen part de la nostra rutina

i ens minen meticulosament com el temps.

Emil Mihai Cioran 

naixeran clarors

Celia Naranjo Arcones

Quan el teu cos obri el seu pit

i em deixi caminar per les estances,

s'obriran les finestres del teu camp

i veuré el blat groc crescut

de les teves velles esperances.

Quan els teus ulls s'obrin per a mi

i deixin travessar el seu color

d'aire pur sobre el mar

de llàgrimes salades.

Quan sigui festa dintre teu

i obris el portal a la ventada,

deixa'm cantar-te una cançó

i ser la primera convidada.

Quan tot el teu cos deixi de ser

un món tancat amb clau

al que no hi tinc entrada,

llavors naixeran clarors

i jardins que mostren el cel

amb boires blanques.

Maria del Mar Bonet 

L'abssència

Dan Witz

Com convertir l'abssència en costum?

Serà com deixar el llum encès, 
tant de dia com de nit, 
fins que es deixa de ser conscient de que está encès?

O serà com apagar-lo i no tornar-lo a encendre, 
ni tan sols de nit,
fins que s'aprengui a viure en la foscor?

Berna Wang