llençols estesos

Jennifer Branch

Aquestes boires de fil

són els nostres llençols estesos al terrat.

L'aire tensa la corda... els oreja.

Bramulava el drap en el laberint.

Els passos del temps malmeten el verb,

censuren els llavis, disolen la veu,

deixen sense nom el silenci.

La furia del vent s'oblida.

Aquestes dunes de sorra

són llençols estesos en el nostre desert.

Antonio Tello. Fragment de "Sílabas de Arena"

només una vegada

Undrey

Sabeu el millor dels cors trencats?

Que només es poden trencar de veritat una vegada.

El demés són esgarrinxades.

Carlos Ruiz Zafón

aquest nostre parlar

Joaquín Sorolla  -  The white boat, Javea

Estimat amic meu,

si podies venir

amb la barca del temps

amb el vent de llevant...

i senties amb mi

com és viu i arrelat,

i tan clar,

aquest nostre parlar...

Salvador Espriu. La barca del temps, fragment

vindran les vermelles alegries

Anika Starmer

Alguna  vegada, d'un costat de la lluna
veuràs com cauen els petons que brillen en mi.

Les ombres somriuran altives
lluint el secret que gemega vagant.

Vindran les fulles impàvides que
algún dia fóren el que els meus ulls.

Vindran les músties fragàncies que

innates es van despenjar del sò alat.

Vindran les vermelles alegries que
bombollegen intenses al sol que 
arrodoneix les harmonies equidistants en
el fum dansaire de la pipa del meu amor.

Alejandra Pizarnik

potser l'Univers sencer

Larsen Lane

Tinc el cansament anticipat d'allò que no trobaré.
Si en determinat moment
m'hagués girat a l'esquerra en lloc de fer-ho cap a la dreta;
si en aquell instant
hagués dit que sí en lloc de dir que no, o no en lloc de sí:
si en determinada conversa
hagués tingut frases que ara només elaboro en el entreson;
si tot això hagués estat així, jo avui seria un altre
i potser l'Univers sencer seria insensiblement dut a ser un altre també.
Però només ara, allò que mai vaig ser ni seré, em dol.
Sempre hi ha la inquietud sense resolució, sense nexe, sense conseqüència.

Sempre, sempre, sempre.

Aquesta angoixa excessiva de l'esperit per res.

Fernando Pessoa. Fragment de “Escrito en un libro abandonado en un viaje”

en el si del no res

Nicoletta Ceccoli

Penso,

de vegades,

que voldria cometre tots els crims, tots els vicis,

totes les accions belles,

nobles,

grans, beure la bellesa,

la veritat,

el bé, d'un glop, i dormir després per sempre en el pacífic si del no-res. Deixeu-me plorar

Fernando Pessoa

no vull anar sol

Elssa Ana

El camí és llarg,

i no vull anar sol

Vicenç Ferrer

de vegades

Carmen Aguado

És que de vegades un petó,

pot dir-te que la tendresa nia, tèbia i serena dins d'un,

que encara que no hi hagi paraules,

un està ple d'emoció i les coses semblen diferents

i les preguntes floreixen a la pell.

És que de vegades la malenconia

es presenta reclamant aquesta necessitat d'estar fortament abraçat,

per sentir que hi ha algú que viu al teu costat i per tu,

i que som capaços, encara, de commoure'ns.

És que de vegades un necessita deixar lliure ni que sigui una llàgrima,

com ofrena a la capacitat de respondre al que es dirigeix ​​al cor

i meravellar que algú estigui en un mateix

i d'estar en algú més que en un mateix.

És que de vegades ens toca preguntar-nos què som

o per què no som, segons la nostra naturalesa íntima,

i preguntar sobre el camí de la felicitat

i mirar cap enrere i preguntar què vaig estimar?

i tenir l'esperança d'estimar novament

l'audàcia de concebre un amor diferent.

(...)

Horacio Safons. Fragment

sota el curs del sol i les estrelles

sierranevada.es

En aquests dies em constreny la necessitat d'un canvi,

potser perquè tot esdeveniment implica una meditació, un nou anàlisi.

Però no sóc més optimista i encara que el temps va decantant els excessos d'amargor,

 persisteix aquest agut sentit d'impotència i insatisfacció.

Crec que res creixerà sobre aquesta devastació

 i que els meus desitjos han de reposar de manera inevitable

sota el curs del sol i les estrelles.

Horacio Safons

a l'esperança torno

Lagtal

A l'esperança torno,

a la fusta que va construir els meus dies més importants,

a l'extraviada primavera d'abans.

A la justicia de mirar-ho tot com si em pertanyés,

que al cap i a la fí no hi ha cap manera

d'abandonar la gana de la fera

Carilda Oliver Labra

cada reajuste

Duy Huynh

Cada nuevo reajuste en la vida supone una crisis de autoestima

Eric Hoffer

altes les mans

Anthony Gormley

El buit del temps,

omplim-lo d'esperança.

Altes les mans

i molt més alts encara

els ulls i el pensament.

Que giravolti la roda dels records

i dels designis,

que encengui l'or de totes les collites

i desvetlli el gran vent de melodies

que embruixa fulles,

i secrets i rostres.

Altes les mans,

i que els batecs

s'emportin dissorts i dols,

angoixes i temences

pel riu del temps

que cap temps no detura.

L'ull de l'anella mira sempre enlaire.

Miquel Martí i Pol

soledat

Alberto Pancorbo

De vegades no em sento tan sol si imagino,

millor dit,

si sé que més enllà de la meva soledat i de la teva

una altra vegada hi ets tu

encara que sigui prenguntant-te tot sol

què vindrá després de la soledat

Mario Benedetti, Fragment de "Soledades"

el meu temps

Mar de la Torre

Tot és molt senzill, molt més senzill,

no obstant,

tot i així hi ha moments en que és massa per mi, 

en que no ho entenc,

i no sé si riure a riallades,

si plorar de por,

o estar-me aquí sense plor,

sense riure,

en silenci,

assumint la meva vida,

el meu trànsit,

el meu temps

Idea Vilariño

aquest alè que ens envoltava

Edward Hopper

La tarda se'n va,

i els colors i l'aigua 

i aquest aire entre nosaltres ...

aquest alè que ens envoltava...

Com viure sense aquest sol

amb aquest desànim?

Que penós parlar ...

tocar un arbre ...

¿Què veurem després

més bell i més lent?

Felipe Urondo C. Nevinson

com l'aigua de la deu

Alberto de Burgos

Hi ha paraules que, per més que es es diguin cridant,

no sonen, no se senten, no succeeixen.

Per contra, hi ha silencis que, per més que es facin callar,

parlen a la manera de l'aigua de la deu,

sortejant les roques i s'escampant-se sense parar.

Antonio Colinas. Fragment de "Els silencis de foc"

acompanya'm a estar sol

Nicoletta Tomas - 'Els records'

Acompanya'm a estar sol,

a purgar-me els fantasmes,

a ficar-nos al llit sense tocar-nos.

Acompanyeu-me al misteri

de no fer-nos companyia,

a dormir sense pretendre que passi res.

Acompanyeu-me al silenci

de xerrar sense les paraules,

a saber que hi ets i jo al teu costat.

Acompanya'm a l'absurd d'abraçar sense contacte,

tu en el teu lloc i jo al meu

com un àngel de la guarda.

Acompanya'm a dir sense paraules

el beneït que és tenir-te

i ser-te infidel només amb aquesta solitud ...

Acompanya'm a estimar-te sense dir-t'ho,

a tocar-te sense tocar ni el reflex de la teva pell,

a pensar en mi per viure per tu.

Acompanya'm a estar sol per calibrar les meves pors,

per enverinar una mica els meus records,

per estimar-me una miqueta

i així estimar com vull,

per desintoxicar del passat.

I si s'apaguen els llums,

i si s'encén l'infern,

i si em sento perdut

sé que tu estaràs amb mi

amb un petó de rescat.

Acompanya'm a estar sol ...

Ricardo Arjona

ja no em necessito

José Luis Pérez Muñoz

Hi ha dies que surto a buscar-me

i no em trobo per enlloc.

Si de cas aconsegueixo veure'm en alguna font clara

o darrere de la façana d'un aparador...

resulta que és un altre el que m'està mirant,

com un reflex.

És quan m'adono que no em necessito ja.

Quan les coses deixen de tenir sentit.

Enrique Jaramillo Levy

no és per això

J.M.W. Turner  -  Temporal en el mar

Un vaixell al port està segur,

però no és per això pel què es contrueixen els vaixells

William Shedd

una pedra al teu camí

Georgia Mansur

La contrarietat no és una pedra al teu camí.

Depen de tu transformanr-la en un graó que et permeti pujar més amunt.

Franco Molinari