Lucía Rodríguez Vicario
De les moltes formes que hi ha d'enamorar,
una de les més poderoses, de les més suggerents i de les més excitants
és l'enamorament literari... que bé es podria dir així a la flama que s'encén
quan un intercanvia escrits amb una altra persona.
Per descomptat que l'espurna inicial segur que la posa el cos amb les seves evidències,
però l'ànima que escriu va alimentant el foc per fer-ho cremar de forma apropiada...
De les moltes formes que hi ha d'enamorar,
alguna és molt subtil i apareix en persones sensibles i tendres,
que li tenen afició a l'escriptura,
i per això mateix quan llegeixen o quan escriuen
posen aquí tota l'ànima perquè l'altra persona en qüestió pugui,
veient l'ànima nua, adaptar-s'hi i desitjar-la,
i posats ja a desitjar l'ànima,
els vingui algun pensament d'aquests que diuen dolents,
que, ves a saber per què es diran mals pensaments els pensaments amorosos i juganers, que ens obren la finestra de la imaginació
per intuir la forma en què acariciariem precisament a aquesta altra persona
entre totes les persones que hi ha al món.
Es diu aquí tot això perquè la correspondència és una cosa perillosa...
Escriure cartes és complimentar amb paraules, i les paraules,
si estan ben escollides i l'ànima en la seva justa naturalesa,
poden curar millor que les herbes màgiques
que sembla que perllonguen el plaer com els afrodisíacs
i atenuen el dolor com els analgèsics,
que per alguna cosa afrodisíac i analgèsic també són paraules.
Teresa Moure. Fragmento de "Hierba mora"
