l'altra meitat

 Yolanda de Aguilar Calero

 

La gent aspira a trobar la seva altra meitat a la seva ciutat,
al seu barri, i fins i tot al seu carrer, no sé com no la busquen en el seu llit.
I no és així: prop, ens ensopeguem amb els humils premis de consolació.
Les mitges taronges veritables són lluny gairebé sempre i són costoses.
El que hem de demanar, a més de trobar-les,
és que la troballa no es produeixi massa tard.

 

  Antonio Gala. La pasión turca

penso

Alejandro Alcántara

 

Penso, en ocasions,

que voldria cometre tots els crims,
tots els vicis, totes les accions belles, nobles, grans,
beure la bellesa, la veritat, el bé,
d'un sol glop,
i dormir després per sempre en el pacífic si del no-res.

 

Deixeu-me plorar...

 

Fernando Pessoa. Diarios

donaria

Karina Schiavone

 

Et donaria amor si poguessis tornar-me’n...
Et donaria amor si ens poguéssim mirar...
Et donaria el món si poguessis parlar-me...
T'ho donaria tot si et pogués estimar.

Et donaria amor si pogués ser veritat

 

Gerad Quintana. El far del sud

símbol d'eternitat

Ricardo Carpani

 

L'amor és un símbol d'eternitat.
Escombra tot el sentit del temps,
destruint qualsevol record d'un principi
i tota temença d'un final.

 

Madame de Staël

allò que posseïm en el somieig

Enrique Amaya

 

Em plau la solitud, saber que et veig
en un poema com un cos eteri
que em desvetlla l'amor pel vell misteri
d'allò que posseïm en el somieig.

 

Si em cal encar la nit per retrobar-te
no em rendiré, perquè l'alè de tu
es tornarà amb la fosca i amb mi u

i no podrà l'albada emportar-te.

Ets el poema que no acabaré,
el dolç neguit que la passió dona,
ets una flama d'un vell esbarzer.

Lligada com la nit a l'alba et sé,
com el mar inquiet que espera l'ona.
Ets salt mortal que sempre temptaré.

Quima Jaume. Del temps i dels somnis

la utopia

Leonor Maass

 

La utopia està a l’horitzó.
M’acosto dues passes, ella s’allunya dues passes...
Camino deu passes i l’horitzó es desplaça deu passes més enllà...
Per més que camini, mai l’atraparé.
Llavors, per què serveix la utopia?

Per això: serveix per caminar.

 

Eduardo Galeano



voldria

 

Nicoletta Tomas

 

Voldria els teus dits escrivint-me històries als cabells

i voldria petons a l'esquena, arraulir-me en tu..

que em diguessis les més grans veritats o les més grans mentides,
que em diguessis per exemple que sóc la dona més bonica del món,
que m’estimes molt, coses així tan senzilles, tan repetides...
que em delineares la cara i et quedessis mirant-me els ulls
com si la teva vida sencera depengués de que els meus et somriguessin
esvalotant totes les gavines en l'escuma.

Vull coses com que et perdis pel meu cos, camí arbrat i olorós,
que siguis la primera pluja de l'hivern deixant-la caure a poc a poc

i després com un  aiguat.
Vull coses com una gran onada de tendresa desfent-me,

un soroll de cargolines i un banc de peixos a la boca,

que em provoquis sensacions d'aquestes fràgils i nues

com una flor a punt de lliurar-se a la primera llum del matí

o simplement una llavor, un arbre, una mica d'herba,
una carícia que em faci oblidar el pas del temps ...

 

Gioconda Belli

felicitat

pachi.blogia.com

 

La porta de la felicitat s'obre cap a dins...
cal retirar-se una mica per obrir-la...
si un l'empeny, la tanca cada vegada més.

 

Sören Aabye Kierkegaard

alè

Steve Adams

 

La vida no es mesura per les vegades que prenem alè,
sinó pels extraordinaris moments que ens el treu.

George Carlin

viure

 

  

Viure consisteix en construir futurs records

 Ernesto Sábato

despertar

 

Obrir els finestrons i esperar un nou dia,
i trobar altre cop entelats els vidres,
com aquests meus ulls, que sovint obliden
que encara hi ha llum per a adreçar la vida.

 

He d'esborrar les nits de ràbia i de feblesa.
He d'esborrar el pensar que sempre em toca perdre,
mirar molt més enllà d'aquesta boira espessa.
He d'aprendre a lluitar sense tenir cap eina.

 

Lluís Llach. Fragment de "Despertar". 1970 

a la terra comuna de les paraules i les carícies

Duy Huynh

Tots dos es van sentir en el mateix instant,
i van lliscar l'un cap a l'altre com per caure en ells mateixos,
a la terra comuna de les paraules i les carícies,
i les boques els envoltaven com la circumferència al cercle...
aquestes metàfores tranquil · litzadores...
aquesta vella tristesa satisfeta de tornar a ser el de sempre,
de continuar, de mantenir-se contra qualsevol adversitat...

Julio Cortázar. Rayuela. 1963

sense pronòstic



Nicoletta Tomas

..hi ha matis que ens llevem sense pronòstic..
...ens sentim ni assolellats ni tristos...
només un altre cop

Luis Alberto Ambroggio

enamorament literari

Lucía Rodríguez Vicario

 

De les moltes formes que hi ha d'enamorar,

una de les més poderoses, de les més suggerents i de les més excitants

és l'enamorament literari... que bé es podria dir així a la flama que s'encén

quan un intercanvia escrits amb una altra persona.

Per descomptat que l'espurna inicial segur que la posa el cos amb les seves evidències,

però l'ànima que escriu va alimentant el foc per fer-ho cremar de forma apropiada...
De les moltes formes que hi ha d'enamorar,

alguna és molt subtil i apareix en persones sensibles i tendres,

que li tenen afició a l'escriptura,

i per això mateix quan llegeixen o quan escriuen
posen aquí tota l'ànima perquè l'altra persona en qüestió pugui,
veient l'ànima nua, adaptar-s'hi i desitjar-la,

i posats ja a desitjar l'ànima,
els vingui algun pensament d'aquests que diuen dolents,

que, ves a saber per què es diran mals pensaments els pensaments amorosos i juganers, que ens obren la finestra de la imaginació
per intuir la forma en què acariciariem precisament a aquesta altra persona
entre totes les persones que hi ha al món.
Es diu aquí tot això perquè la correspondència és una cosa perillosa...

Escriure cartes és complimentar amb paraules, i les paraules,

si estan ben escollides i l'ànima en la seva justa naturalesa,

poden curar millor que les herbes màgiques

que sembla que perllonguen el plaer com els afrodisíacs

i atenuen el dolor com els analgèsics,

que per alguna cosa afrodisíac i analgèsic també són paraules.

Teresa Moure. Fragmento de "Hierba mora"

el silenci de les vides



escritosdeunangel.blogspot.com

 

La veritat del que passa en el secret del temps és el silenci de les vides,
i no es pot dir.

Però això que no es pot dir, és el que s'ha d'escriure.

 

María Zambrano

nostàlgia

Nicoletta Tomas - Ahora que queda tan lejos

 

La nostàlgia és aquest mal estrany que ens fa dolorosament feliços,
una mena d'alegria trista

per les coses que no ens podran prendre perquè van ser nostres i,
tot i que ja no existeixen,

segueixen aquí,

immutables...

 

Llucia Ramis. Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes. 2013

sol d'hivern

Duy Huynh - Breathing space

 

L'amor que no m'espanta.

Lluny de l'amor ferotge de l'origen,
lluny de l'amor que inventa la ment com a refugi,
l'amor que ara em consola no té urgències.
Càlid, respectuós: l'amor del sol d'hivern.

Estimar és descobrir alguna promesa de repetició que tranquil·litza.
Aquests poemes parlen d'esperar.
Perquè, sempre, l'amor és un assumpte de les últimes pàgines.
No hi ha cap més final que pugui estar a l'alçada de tanta soledat.

 

Joan Margarit

recuperar el meu equilibri

Amanda Cass - Dilemma

 

Una sola cullerada d'amargor pot arruïnar tot un cubell de mel.
Cadascun de nosaltres tenim dins aquesta amargor

i jo procuro apartar-la de la mel,
així que quan no estic bé m'aïllo...

no vull transmetre el meu desànim.
Me'n vaig a mirar el mar o les estrelles...

a recuperar el meu equilibri.

 

Alexander Zelents

Benvingut 2013 !!

Il·lustració de Nicoletta Ceccoli

Que algun somni es faci realitat en el 2013