una pedra al teu camí

Georgia Mansur

La contrarietat no és una pedra al teu camí.

Depen de tu transformanr-la en un graó que et permeti pujar més amunt.

Franco Molinari

inventa les teves estrelles

Amanda Cass

Ajuda't

Secunda't

Solaça't

Busca't

Inventa les teves estrelles i reparteix-les...

Mario Bendedetti

inclinar-nos sobre la mateixa font per veure'ns

Duy Huynh

Qui hagués cregut que estava sola en l'aire,

amagada, la teva mirada.

Qui hagués cregut aquesta terrible ocasió de néixer

posada a l'abast de la meva sort i els meus ulls,

i que tu i jo aniríem,

despullats de tot bé, de tot mal, de tot,

a empresonar-nos en el mateix silenci,

a inclinar-nos sobre la mateixa font per veure'ns

i veure'ns mútuament espiats en el fons,

tremolant des de l'aigua, descobrint,

pretenent endevinar qui eres tu darrere d'aquesta cortina,

qui era jo darrere de mi.

I encara no hem vist res.

Espero que algú vingui, inexorable,

sempre temo i espero, 

i acabi per nomenar-nos en un signe,

per situar-nos en alguna estació per deixar-nos allà,

com dos crits de sorpresa.

(...)

Mario Benedetti. Fragment de "Asunción de ti"

que fos tan fort el nostre abraç

Montserrat Gudiol

No sé com acabarà tot aquest joc,

el gest que vós perdeu i que jo guard.

Seríeu ben rebut, si l'esperança

dugués el vostre alè fins als meus llavis.

Els llocs on ens trobam, plens de recances,

disfressen intencions i ens desseparen.

Si em donau una mà, vet aquí l'altra;

si pensau en un bes, vet aquí els llavis.

Esper que em crideu, fa tantes nits,

semblant que del meu cos anau fugint.

I quan de mi tendreu esment,

hauré de guardar per a mi aquest pensament.

Voldria reposar dins vós, portal ombriu,

i oblidar la por i el temps que ens queda.

I que fos tan fort el nostre abraç

que no es sabés on jo me mor,

on naixeu vós...

Maria del Mar Bonet

per poder-ho oferir

Amanda Cass

Si volem ser d'alguna ajuda pels demés,
la nostra prioritat
ha de ser la nostra pròpia recuperació

Per poder oferir quelcom, abans ho hem de tenir

Robin Norwood

et perdo

Pau Surribas

Jo et veig, amor,

i et perdo pels revolts del camí.

Ets dolç i m’afalagues,

però a voltes m’esgarrapes

i em portes el verí d’enyors i de desitjos

difícils de guarir.

Quima Jaume. Del llibre "El temps passa a Cadaqués"

amb les petites coses

Juan Valdivia

La felicitat humana

no s'aconsegueix amb grans cops de sort,

sinó amb petites coses que succeeixen alguns dies

Benjamin Franklin

Matías Peralta Pérez

Una malaltia és una invitació del teu cos

a prendre les regnes de la teva ànima ...

i així sanes teva vida

Guy Corneau

el què et fa sentir viu

Juliana Uribe Villa

No et preguntis què és el que el món necessita;

pregunta't què és el que et fa sentir viu.

I fes-ho.

Howard Thurman

l'amor del sol d'hivern

Kiril Stanchev

Lluny de l'amor ferotge de l'origen,

lluny de l'amor que inventa la ment com a refugi,

l'amor que ara em consola no té urgències.

Càlid, respectuós: l'amor del sol d'hivern.

Estimar és descobrir alguna promesa de repetició que tranquil·litza.

Aquests poemes parlen d'esperar.

Perquè, sempre, l'amor és un assumpte de les últimes pàgines.

No hi ha cap més final que pugui estar a l'alçada de tanta soledat.

Joan Margarit. L’amor que no m’espanta

És l'amor, la seva estrella

Catrin Welz

El buit, que enllaça el visible i l'invisible, té qui ocupi el seu centre, qui encengui la llum i faci llar del no-res.

És l'amor, la seva estrella, qui dóna forma a allò informe, calor a la intempèrie i somriure a la ganyota ressentida. Pilar Blanco Díaz

Un sonet per a tu

George Underwood

Un sonet per a tu que em fas més clars

tant el dolor fecund com l'alegria,

un sonet amb els mots de cada dia,

amb els mots de conèixer i estimar.

Discretament l'escric, i vull pensar

que el rebràs amb discreta melangia,

com si es tractés d'alguna melodia

que sempre és agradable recordar.

Un sonet per a tu, només això,

però amb aquell toc lleu de fantasia

que fa que els versos siguin de debò.

Un sonet per a tu que m'ha permès

de dir-te clarament el que volia:

més enllà de tenir-te no hi ha res.

Miquel Martí i Pol

com la cuca de llum

Emma Pumarola

Durant els mesos tristos,

la meva vidanomés va guspirejar

quan vaig fer l'amor amb tu.

Com la cuca de llum s'encén i s'apaga,

s'encén i s'apaga, es pot seguir el seu camí a mitges en la nit fosca del bosc.

Durant els mesos tristos, tenia l'ànima desesperada i sense vida però el cos va caminar directe cap a tu.

El cel de la nit va rugir. Sigilosament ordenàvem cosmos

i vam sobreviure.

Tomas Tranströmer, Premio Nobel de Literatura 2011

somia

Nicoletta Tomas

Somia amb mi...

somia tan fort que puguem reunir-nos en qualsevol part del món,

sense obstacles ni barreres.

En el món dels somnis tot és possible i en la realitat,

quan t'atreveixis a fer el pas,

també ho serà.

Lamento tant no haver-te besat més fa temps ...

no haguessin fet falta tantes paraules,

perquè els llavis ho haguessin dit tot.

Somia ...

 

Lina.

http://dondeelcorazon.blogspot.com

diez centímetros de silencio

Michelangelo Buonarroti

Hay diez centímetros de silencio entre sus manos y mis manos.

Una frontera de palabras no dichas entre tus labios y mis labios,

y algo que brilla así de triste entre tus ojos y mis ojos.

Mario Benedetti. Soledades

m'aíllo

Ralph Waldo Emerson

Una sola cullerada d'amargor

pot arruïnar una galleda de mel.

Cada un de nosaltres tenim dins aquesta amargor

i jo procuro apartar-la de la mel, així que quan no estic bé m'aïllo,

no vull transmetre el meu desànim.

Me'n vaig a mirar el mar o les estrelles...

a recuperar el meu equilibri.

Alexander Zelents

l'enyor em xucla la mirada

Nicoletta Tomas

(...)

L'enyor, voraç, em xucla la mirada

i em gela el moll del sentiment.

De totes les solituds aquesta és la més fosca,

la més feroç, i persistent, i amarga.

Miquel Martí i Pol

...i transcorrin les aigües

Alberto de Burgos

Que no es trenqui encara el fil sense fi de l'esperança

i que la memòria duri sota la llum estesa de la tarda

(...)

Que no s'aturi encara el seu incorruptible curs del temps

i transcorrin les aigües,

les mateixes aigües que ens porten, lluminoses i amargues,

mentre duri el meu cant.

José Ángel Valente

allò més pur de mi

José Luis Mazarío

(...)

No pas com l’escultor que espera glòria

ans com l’amant que només pensa amor,

he refet en una obra transitòria

la teva imatge amb afanyós rigor

damunt el marbre dolç de la memòria

i amb el cisell blaníssim de l’enyor.

I així tu estàs en la presó secreta

d’on mai ningú no trobarà el camí,

i de nit, com qui fa una malifeta,

que ni l’àngel mateix no em pot sentir,

arriba fins a tu, a la quieta

i en pensament, allò més pur de mi.

Joan Oliver i Sallarès (Pere Quart) 1899-1986. Fragment

dur però cert

Duy Huynh

Qualsevol persona

que no doni suport el teu art o la teva vida

no mereix que tu li dediquis temps.

Dur però cert.

Clarissa Pinkola-Estés