alimentar-se de sensacions

Duy Huynh

 

No està en l'essència de la naturalesa humana viure només de records,
i així com les plantes i qualsevol ésser viu necessiten

la força nodridora de la terra i la llum del cel filtrada una i altra vegada
perquè els seus colors no empal·lideixin i els seus calzes no es desfullin marcits,
també els somnis, que semblen no ser d'aquest món,
necessiten alimentar-se de sensacions,
el suport de la tendresa i del que és palpable,
d'una altra manera la seva sang i la seva intensitat perden brillantor.

Stefan Zweig. Viatge al passat

la resposta és no...

homeimprovementbasics.com - mirror-reflection-art

Cada dia em miro al mirall i em pregunto:
"Si avui fos l'últim dia de la meva vida,
voldria fer el que faré avui? ".
Si la resposta és "no" durant massa dies seguits,
sé que necessito fer alguns canvis.

Steve Jobs

anem...

Amanda Cass

 

(...)

Anem...

encara tinc en algun cel
velles joguines d'altres temps,
ombres de lluna i foc d'estels...

anem, junts...

 

Anem...

si el cos em dóna encara un gest
serà per tu i teu només,
per tornar a aprendre l'art d'un bes...

junts...

 

Lluís Llach

un sonet per a tu

 

George Underwood

 

Un sonet per a tu que em fas més clars
tant el dolor fecund com l'alegria,
un sonet amb els mots de cada dia,
amb els mots de conèixer i estimar.

 

Discretament l'escric, i vull pensar
que el rebràs amb discreta melangia,
com si es tractés d'alguna melodia
que sempre és agradable recordar.

 

Un sonet per a tu, només això,
però amb aquell toc lleu de fantasia
que fa que els versos siguin de debò.

 

Un sonet per a tu que m'ha permès
de dir-te clarament el que volia:
més enllà de tenir-te no hi ha res.

 

Miquel Martí i Pol

un món

Erik Olson - Earth

Cada amic representa un món dins nostre,
un món que no hauria nascut si no l'haguessim conegut

Anaïs Nin

remolí d'emocions

viveypiensa.org

 

... mor lentament qui evita una passió i el seu remolí d'emocions,
justament aquestes que tornen la lluentor als ulls

i restauren els cors destrossats;
mor lentament qui no gira el volant quan està infeliç amb el seu treball,
o el seu amor, qui no arrisca la veritat ni l'incert per anar darrere d'un somni;
qui no es permet, ni tan sols una vegada a la vida,

fugir dels consells sensats ...

 

Pablo Neruda. Mor lentament

l'abraçada



Wernher Cools

 

Les abraçades no són només agradables,

són necessàries per el nostre benestar psicològic, emocional i corporal;

fan crèixer l'alegria i la salut mental i personal.

www.redaccion-digital.com.ar

records que no he viscut

Helena Cuesta

 

Debades plou en algun lloc remot.
Tot és suau,
i aquests instants que passo
configurant records que no he viscut
són uns instants d'intimitat extrema
densament plens de tot allò que vull;
moments de vida il.limitada i clara.
Debades plou.
També debades xisclen els falciots ran de finestra,
i s'omple molt lentament el càntir de la tarda.

 

Miquel Martí i Pol.



caic

librodearena.com

 

Caic,
a poc a poc me´n vaig,

la física em captiva i la gravetat m´inclina als teus peus..

Caic,
al mateix temps desfaig els nusos que regiren aquest fràgil equilibri meu...

res no dura gaire... em moc, no sóc d´en lloc d´aquest país d´aire...

 

Mai tornaré a viure, mai,
amb el pes que arrossega la mentida, la rutina, el trist engany...

 

Sense final jo caic, el món sencer s´estimba contra els vidres dels meus dies...

 

Caic,
m´enfonso dins l´aigua, la corrent em porta a prop del meu país d´aire...

L´impuls d´un instant dibuixa el meu salt, travessa els espais en blanc...

 

Arribes, te´n vas, la vida es desfà, invisible en el mar dels anys...

 

Canto sense xarxa, salto i sempre caic...

 

Gerard Quintana

records

Amanda Cass

Les percepcions del passat

estan gairebé totes en l'inconscient,
on s'arxiven sense ordre ni concert.

A primera vista,

només es perceben uns quants records

dels més de deu milions acumulats al llarg de mitja vida.

Seguim sense saber on són els que ara mateix no hi són
i reapareixeran algun dia ... o mai de la vida,
emportant-se'n el secret del que va poder haver estat i no va ser ...

Eduard Punset

l'altra meitat

 Yolanda de Aguilar Calero

 

La gent aspira a trobar la seva altra meitat a la seva ciutat,
al seu barri, i fins i tot al seu carrer, no sé com no la busquen en el seu llit.
I no és així: prop, ens ensopeguem amb els humils premis de consolació.
Les mitges taronges veritables són lluny gairebé sempre i són costoses.
El que hem de demanar, a més de trobar-les,
és que la troballa no es produeixi massa tard.

 

  Antonio Gala. La pasión turca

penso

Alejandro Alcántara

 

Penso, en ocasions,

que voldria cometre tots els crims,
tots els vicis, totes les accions belles, nobles, grans,
beure la bellesa, la veritat, el bé,
d'un sol glop,
i dormir després per sempre en el pacífic si del no-res.

 

Deixeu-me plorar...

 

Fernando Pessoa. Diarios

donaria

Karina Schiavone

 

Et donaria amor si poguessis tornar-me’n...
Et donaria amor si ens poguéssim mirar...
Et donaria el món si poguessis parlar-me...
T'ho donaria tot si et pogués estimar.

Et donaria amor si pogués ser veritat

 

Gerad Quintana. El far del sud

símbol d'eternitat

Ricardo Carpani

 

L'amor és un símbol d'eternitat.
Escombra tot el sentit del temps,
destruint qualsevol record d'un principi
i tota temença d'un final.

 

Madame de Staël

allò que posseïm en el somieig

Enrique Amaya

 

Em plau la solitud, saber que et veig
en un poema com un cos eteri
que em desvetlla l'amor pel vell misteri
d'allò que posseïm en el somieig.

 

Si em cal encar la nit per retrobar-te
no em rendiré, perquè l'alè de tu
es tornarà amb la fosca i amb mi u

i no podrà l'albada emportar-te.

Ets el poema que no acabaré,
el dolç neguit que la passió dona,
ets una flama d'un vell esbarzer.

Lligada com la nit a l'alba et sé,
com el mar inquiet que espera l'ona.
Ets salt mortal que sempre temptaré.

Quima Jaume. Del temps i dels somnis

la utopia

Leonor Maass

 

La utopia està a l’horitzó.
M’acosto dues passes, ella s’allunya dues passes...
Camino deu passes i l’horitzó es desplaça deu passes més enllà...
Per més que camini, mai l’atraparé.
Llavors, per què serveix la utopia?

Per això: serveix per caminar.

 

Eduardo Galeano



voldria

 

Nicoletta Tomas

 

Voldria els teus dits escrivint-me històries als cabells

i voldria petons a l'esquena, arraulir-me en tu..

que em diguessis les més grans veritats o les més grans mentides,
que em diguessis per exemple que sóc la dona més bonica del món,
que m’estimes molt, coses així tan senzilles, tan repetides...
que em delineares la cara i et quedessis mirant-me els ulls
com si la teva vida sencera depengués de que els meus et somriguessin
esvalotant totes les gavines en l'escuma.

Vull coses com que et perdis pel meu cos, camí arbrat i olorós,
que siguis la primera pluja de l'hivern deixant-la caure a poc a poc

i després com un  aiguat.
Vull coses com una gran onada de tendresa desfent-me,

un soroll de cargolines i un banc de peixos a la boca,

que em provoquis sensacions d'aquestes fràgils i nues

com una flor a punt de lliurar-se a la primera llum del matí

o simplement una llavor, un arbre, una mica d'herba,
una carícia que em faci oblidar el pas del temps ...

 

Gioconda Belli

felicitat

pachi.blogia.com

 

La porta de la felicitat s'obre cap a dins...
cal retirar-se una mica per obrir-la...
si un l'empeny, la tanca cada vegada més.

 

Sören Aabye Kierkegaard

alè

Steve Adams

 

La vida no es mesura per les vegades que prenem alè,
sinó pels extraordinaris moments que ens el treu.

George Carlin

viure

 

  

Viure consisteix en construir futurs records

 Ernesto Sábato