parla'm

yumping.com

 Parla'm.

Al cap i a la fi els meus somnis estan fets de paraules.

Les teves paraules.

Les que no m'has dit i estan vives amb força de memòria veritable;

vives com en el fons transparent les estrelles marines.

Com el teu record que em segueix i vaig portant ...

sense que l'aparti un cel diferent, ni una onada,

ni tan sols l'ombra d'un altre cos.

Escolta... el mar enreda els seus dits verds en els esculls.

És com si la teva veu estigués buscant-me sense trobar-me i sense que jo la trobi.

Des de lluny, el silenci topa amb la meva cara.

Maruja Vieira

potser el desig

Nicoletta Tomas

Quan el desig fa el seu camí a soles
i el cor no li pot fer senyal de cap llei,
sovint llavors entrem en les ombres
quan el cos voluptuós no es vol sotmès.

Curiós aquest humà que es pensa
centre del món quan ni tan sols es reconeix
i mentre tot això t'escric,
em sé esclau del desig quan m'acosto a la teva pell.

Tenim ressons tan secrets dins nostre
i massa sovint no en sabem quasi res,
pensem que anem per un camí plàcid
on tot és ben previst i res no ens corprèn..
però arriba el desig de sobte
i ens trenca els motlles dels membres i sentiments.
M'agrada així deixar-me anar
pels carrers del desig quan m'ofrenes la teva pell.

Quan el desig no fa el camí a soles
i busca companya en la solitud,
el cor naufraga en un mar d'angoixes
i el cos neguiteja sense aixopluc,
desig de passió extrema
que ens neix al sexe d'un somni mai satisfet,
si ara puc dir-m'ho és perquè tinc amb tu aquest desig
que em fa esclau del meu sentiment.

Anem bastint un gest rutinari però arriba de sobte el desig...

Lluís Llach

res

Amanda Cass - Down in the dumps

El que passa

és que no passa res.
Les meves ferides ja no es curen
i tampoc s'infecten

(...)

Me n'adono dolorosament

 Diane di Prima, fragmento de Los poetas que cayeron del cielo

de sobte

Platja de Samil -  Marta Moro

I vaig saber de sobte que en un temps sense anys ni rellotges,

un altre temps,

els teus ulls i els meus ulls s'havien trobat,

i això d'ara no era més que un eco,

l'onada que torna travessant mars,

fins a l'antiga riba.

Meira Delmar

la incertesa

laetus.blogia.com

El millor de nosaltres es basa en el que no sabem.
La incertesa és absolutament real i poderosa.

Jordi Coca. "Louise, un conte sobre la felicitat"

bes pensat

Martta García Ramos

Estimo el bes,

no pas el que és donat sinó aquell pensat que mai pots perdre.
El somni m'ha atrapat...
Vull que l'hivern em retorni el misteri de saber que en un full blanc com la neu
sempre hi podrem escriure noms perduts,
recobrar espais on l'amor ens prengué, i on ens desaprengué.
Tancar després els ulls i el full sense saber si és certa o no la vida que hem viscut.

Quima Jaume. Del temps i dels somnis. 1993

els nostres cors

pinterest.com

El meu cor és seu, el seu meu
Va ser just, ens vam enamorar
El seu és el meu tresor, i ell enyorava el meu
No hi ha hagut mai res semblant
Amb el seu cor al meu cap seguim sent un
En ell el meu guia pensaments i emocions
Estima al meu cor perquè una vegada va ser seu
Jo estimo el seu perquè va viure en mi
El vaig ferir una vegada, va ser un malentès
I vaig ferir el meu cor ferint el seu
Que si el seu cor va sentir per mi la seva ferida
Em feria a mi el dolor que ell sentia
I al mateix temps ferits tots dos vam parar en raons:
Estem encallats amb els nostres cors

Anne Waldman, fragment de Helping the Dreamer.

llum de paraules

...però la nostra missió és parlar...
 donar llum de paraules a les coses inconcretes.

Miquel Martí i Pol. (Paraules al vent. 1954)

llunyania

 Antonio Richkarday

dedueixo una espurna de suavitat en la paraula llunyania ...
una intervenció del temps més que de la distància,
alguna cosa semblant a les ones ...

per raons contràries al seu significat,
la llunyania reposa a la boca de qui la pronuncia ...
com la paraula vent,
o com llegir en veu alta
la tristesa

Lila Biscia

el silenci que som

Nicoletta Tomas  -  The silent one

No vaig poder anar-me'n il·lesa de la nit,

els llavis mai són serens,

els agita el silenci.

De cada petó, un torna diferent o no torna.

I un mateix es queda sol en els racons del món,

perquè estar sol no depèn de la gent i del seu soroll,

depèn del silenci que som.

Lydda Franco Farías, fragment de Quebrantos

els somnis no es realitzen mai

Il·lustració de Nicoletta Ceccoli

Hi ha una certa monòtona uniformitat en els destins dels homes.

Les nostres existències es desenvolupen segons lleis velles i immutables,

segons una cadència pròpia uniforme i vella.

Els somnis no es realitzen mai, i amb prou feines els veiem trencats,

comprenem de sobte que les majors alegries de la nostra vida estan fora de la realitat.

Tot just els veiem trencats,

ens oprimeix la nostàlgia pel temps en que bullien dins nostre.

La nostra sort transcorre en aquest alternar d'esperances i nostàlgies.

Natalia Ginzburg. Fragment de Les petites virtuts.

com un tremolor a l'aigua

Duy Huynh

Et veig com un tremolor a l'aigua.

Te'n vas, vens, i deixes anells en la meva imaginació...

Quan vaig estar amb tu vaig voler tenir diversos jo ...

envair l'aire que respires,

transformar-me en un amor calent

perquè em suessis i poder entrar i sortir de vós...

acaronar-te cerebralment

o ficar-me en el teu cor

i explotar amb cadascun dels teus batecs.

Sembrar-te com un gran arbre en el meu cos

i tenir cura de les teves fulles i el teu tronc,

donar-te la meva sang de saba i convertir-me en terra per a vós.

Vaig sentir un alè pessigollós quan vam estar junts,

voldria convertir-me en riure, plena de goig,

enjogassar-nos en platges de tendreses acabades de descobrir,

però que sempre vaig pressentir,

i estimar-te,

estimar-te fins que tot se'ns oblidi

i no sapiguem qui és qui.

Gioconda Belli

el teu silenci

www.todocoleccion.net

Estimo els teus silencis perquè són com els meus.
Ets l'únic ser davant qui no m'apenen els meus silencis.
Tens un silenci vehement, un mateix se sent carregat d'essències.
És un silenci estranyament viu, com una trampa oberta en un pou,
des d'on es pot sentir el murmuri secret de la terra mateixa.
 

Anaïs Nin

somni

Il·lustració de Nicoletta Tomas

Vaig somiar que jo no existia
i em vaig sentir bé així

Jolanta Stefko. Fragment de 'Poesía a contragolpe'

no hi ha respostes

Alejandro Galán  -  Vejez

Em faig vella...

i m'adono de que no hi ha respostes,

només històries...

Garrison Keillor

en somnis

Pascucci

  

La persona més propera a mi ets tu,

a qui, no obstant això, no veig des de fa molt temps més que en somnis.

Ernesto Cardenal

es pot esperar qualsevol cosa

iiwallpapers.com

No hi ha secret sense destí...

i no obstant això em contemplo un altre

al perdrem en el tremolor de línies,

no sempre paral·leles,

que apunten cap a un final on en el seu vèrtex

-incógnita oberta- es pot esperar qualsevol cosa:

la tragèdia, el res sense fissures,

o una petitíssima gota de plenitud en els teus braços

Enrique Jaramillo

solitud

Jean-Jacques Henner (La femme qui lit)

Hi ha hagut en la meva vida
inacabables diumenges desolats i buits,
en els que desitjava ferventment escriure alguna cosa
per consolar-me de la solitud i l'avorriment,
per ser acariciada i bressolada per frases i paraules

Natalia Ginzburg

reis

Matilda Harrison

Surt l’estel de l’Orient...

Veus tres ombres que caminen?

Hom no ho sap, però pressent

que els Sants Reis ja s’aveïnen.

Nit de goig i poesia:

somnis d’or sobre els coixins

i una estrella que els Reis guia

dins la fosca dels camins.

Mossen Camil Geis. (Girona, 1902 – Sabadell, 1986)

ja mai més tornaran

   Lourdes Capdet

 Ara, en aquests matins tan cansats,

quan ja he renunciat a demanar i a esperar,
amb tot el jardí sencer per mi
pel meu mal sumptuosament meu,
jo penso en els amics que no tornaré a veure,
en les coses estimades i perdudes,
en els amors perduts...
en aquells dies meus de sol que ja mai més tornaran...

Vincenzo Cardarelli