llum de paraules

...però la nostra missió és parlar...
 donar llum de paraules a les coses inconcretes.

Miquel Martí i Pol. (Paraules al vent. 1954)

llunyania

 Antonio Richkarday

dedueixo una espurna de suavitat en la paraula llunyania ...
una intervenció del temps més que de la distància,
alguna cosa semblant a les ones ...

per raons contràries al seu significat,
la llunyania reposa a la boca de qui la pronuncia ...
com la paraula vent,
o com llegir en veu alta
la tristesa

Lila Biscia

el silenci que som

Nicoletta Tomas  -  The silent one

No vaig poder anar-me'n il·lesa de la nit,

els llavis mai són serens,

els agita el silenci.

De cada petó, un torna diferent o no torna.

I un mateix es queda sol en els racons del món,

perquè estar sol no depèn de la gent i del seu soroll,

depèn del silenci que som.

Lydda Franco Farías, fragment de Quebrantos

els somnis no es realitzen mai

Il·lustració de Nicoletta Ceccoli

Hi ha una certa monòtona uniformitat en els destins dels homes.

Les nostres existències es desenvolupen segons lleis velles i immutables,

segons una cadència pròpia uniforme i vella.

Els somnis no es realitzen mai, i amb prou feines els veiem trencats,

comprenem de sobte que les majors alegries de la nostra vida estan fora de la realitat.

Tot just els veiem trencats,

ens oprimeix la nostàlgia pel temps en que bullien dins nostre.

La nostra sort transcorre en aquest alternar d'esperances i nostàlgies.

Natalia Ginzburg. Fragment de Les petites virtuts.

com un tremolor a l'aigua

Duy Huynh

Et veig com un tremolor a l'aigua.

Te'n vas, vens, i deixes anells en la meva imaginació...

Quan vaig estar amb tu vaig voler tenir diversos jo ...

envair l'aire que respires,

transformar-me en un amor calent

perquè em suessis i poder entrar i sortir de vós...

acaronar-te cerebralment

o ficar-me en el teu cor

i explotar amb cadascun dels teus batecs.

Sembrar-te com un gran arbre en el meu cos

i tenir cura de les teves fulles i el teu tronc,

donar-te la meva sang de saba i convertir-me en terra per a vós.

Vaig sentir un alè pessigollós quan vam estar junts,

voldria convertir-me en riure, plena de goig,

enjogassar-nos en platges de tendreses acabades de descobrir,

però que sempre vaig pressentir,

i estimar-te,

estimar-te fins que tot se'ns oblidi

i no sapiguem qui és qui.

Gioconda Belli

el teu silenci

www.todocoleccion.net

Estimo els teus silencis perquè són com els meus.
Ets l'únic ser davant qui no m'apenen els meus silencis.
Tens un silenci vehement, un mateix se sent carregat d'essències.
És un silenci estranyament viu, com una trampa oberta en un pou,
des d'on es pot sentir el murmuri secret de la terra mateixa.
 

Anaïs Nin

somni

Il·lustració de Nicoletta Tomas

Vaig somiar que jo no existia
i em vaig sentir bé així

Jolanta Stefko. Fragment de 'Poesía a contragolpe'

no hi ha respostes

Alejandro Galán  -  Vejez

Em faig vella...

i m'adono de que no hi ha respostes,

només històries...

Garrison Keillor

en somnis

Pascucci

  

La persona més propera a mi ets tu,

a qui, no obstant això, no veig des de fa molt temps més que en somnis.

Ernesto Cardenal

es pot esperar qualsevol cosa

iiwallpapers.com

No hi ha secret sense destí...

i no obstant això em contemplo un altre

al perdrem en el tremolor de línies,

no sempre paral·leles,

que apunten cap a un final on en el seu vèrtex

-incógnita oberta- es pot esperar qualsevol cosa:

la tragèdia, el res sense fissures,

o una petitíssima gota de plenitud en els teus braços

Enrique Jaramillo

solitud

Jean-Jacques Henner (La femme qui lit)

Hi ha hagut en la meva vida
inacabables diumenges desolats i buits,
en els que desitjava ferventment escriure alguna cosa
per consolar-me de la solitud i l'avorriment,
per ser acariciada i bressolada per frases i paraules

Natalia Ginzburg

reis

Matilda Harrison

Surt l’estel de l’Orient...

Veus tres ombres que caminen?

Hom no ho sap, però pressent

que els Sants Reis ja s’aveïnen.

Nit de goig i poesia:

somnis d’or sobre els coixins

i una estrella que els Reis guia

dins la fosca dels camins.

Mossen Camil Geis. (Girona, 1902 – Sabadell, 1986)

ja mai més tornaran

   Lourdes Capdet

 Ara, en aquests matins tan cansats,

quan ja he renunciat a demanar i a esperar,
amb tot el jardí sencer per mi
pel meu mal sumptuosament meu,
jo penso en els amics que no tornaré a veure,
en les coses estimades i perdudes,
en els amors perduts...
en aquells dies meus de sol que ja mai més tornaran...

Vincenzo Cardarelli

la música

Christian Schloe

Sense música, la vida seria un error.

Friedrich Wilhelm Nietzsche

un trajecte

Pepa Beotas

La felicitat és un trajecte,

no un destí

Alcala

el que vulgui

Catrin Welz

El meravellós de posseir imaginació,

és que un pot fer el que vulgui amb ella.

Leza Medeiros

si t'han dit NO

Montserrat Gudiol

Si t'han dit NO és perquè tu vas demanar.

I la porta s'obre o es tanca segons vulgui la voluntat

o el destí de l'altra persona

Alejandra Pizarnik

puntes fetes de records

Tenia tot just unes petites puntes al coixí fetes de records,

amb unes boletes de la sort entreteixides a la pell de la cinteta.

Amb aquests entremaliats impulsos vaig contruir l'afecte,

i vaig anar cosint creant una tela suau

on, lleugers, penjaven tots aquests petits moments

que em van seguir a tot arreu,

sobre la meva pell i vestimenta...

en els esquinçalls nets
vaig trobar retalls per construir de nou
aquesta manta que ens cobreix.

Lagtal. Juliol 2011

deixar-se trobar

Duy Huynh

La recerca no és un anar,
menys encara és estar arribant;
és suportar l'absència del que busquem:
deixar-se trobar en la renúncia a l'esperat.

Hugo Mujica. Renúncia

L'esperança

Geraldine Canillas

L'esperança fa que el nàufrag agiti els seus braços enmig de les aigües, tot i que no vegi terra per enlloc

Ovidi