els somnis no es realitzen mai

Il·lustració de Nicoletta Ceccoli

Hi ha una certa monòtona uniformitat en els destins dels homes.

Les nostres existències es desenvolupen segons lleis velles i immutables,

segons una cadència pròpia uniforme i vella.

Els somnis no es realitzen mai, i amb prou feines els veiem trencats,

comprenem de sobte que les majors alegries de la nostra vida estan fora de la realitat.

Tot just els veiem trencats,

ens oprimeix la nostàlgia pel temps en que bullien dins nostre.

La nostra sort transcorre en aquest alternar d'esperances i nostàlgies.

Natalia Ginzburg. Fragment de Les petites virtuts.

com un tremolor a l'aigua

Duy Huynh

Et veig com un tremolor a l'aigua.

Te'n vas, vens, i deixes anells en la meva imaginació...

Quan vaig estar amb tu vaig voler tenir diversos jo ...

envair l'aire que respires,

transformar-me en un amor calent

perquè em suessis i poder entrar i sortir de vós...

acaronar-te cerebralment

o ficar-me en el teu cor

i explotar amb cadascun dels teus batecs.

Sembrar-te com un gran arbre en el meu cos

i tenir cura de les teves fulles i el teu tronc,

donar-te la meva sang de saba i convertir-me en terra per a vós.

Vaig sentir un alè pessigollós quan vam estar junts,

voldria convertir-me en riure, plena de goig,

enjogassar-nos en platges de tendreses acabades de descobrir,

però que sempre vaig pressentir,

i estimar-te,

estimar-te fins que tot se'ns oblidi

i no sapiguem qui és qui.

Gioconda Belli

el teu silenci

www.todocoleccion.net

Estimo els teus silencis perquè són com els meus.
Ets l'únic ser davant qui no m'apenen els meus silencis.
Tens un silenci vehement, un mateix se sent carregat d'essències.
És un silenci estranyament viu, com una trampa oberta en un pou,
des d'on es pot sentir el murmuri secret de la terra mateixa.
 

Anaïs Nin