Nicoletta Tomas - The silent one
No vaig poder anar-me'n il·lesa de la nit,
els llavis mai són serens,
els agita el silenci.
De cada petó, un torna diferent o no torna.
I un mateix es queda sol en els racons del món,
perquè estar sol no depèn de la gent i del seu soroll,
depèn del silenci que som.
Lydda Franco Farías, fragment de Quebrantos