un trajecte

Pepa Beotas

La felicitat és un trajecte,

no un destí

Alcala

el que vulgui

Catrin Welz

El meravellós de posseir imaginació,

és que un pot fer el que vulgui amb ella.

Leza Medeiros

si t'han dit NO

Montserrat Gudiol

Si t'han dit NO és perquè tu vas demanar.

I la porta s'obre o es tanca segons vulgui la voluntat

o el destí de l'altra persona

Alejandra Pizarnik

puntes fetes de records

Tenia tot just unes petites puntes al coixí fetes de records,

amb unes boletes de la sort entreteixides a la pell de la cinteta.

Amb aquests entremaliats impulsos vaig contruir l'afecte,

i vaig anar cosint creant una tela suau

on, lleugers, penjaven tots aquests petits moments

que em van seguir a tot arreu,

sobre la meva pell i vestimenta...

en els esquinçalls nets
vaig trobar retalls per construir de nou
aquesta manta que ens cobreix.

Lagtal. Juliol 2011

deixar-se trobar

Duy Huynh

La recerca no és un anar,
menys encara és estar arribant;
és suportar l'absència del que busquem:
deixar-se trobar en la renúncia a l'esperat.

Hugo Mujica. Renúncia

L'esperança

Geraldine Canillas

L'esperança fa que el nàufrag agiti els seus braços enmig de les aigües, tot i que no vegi terra per enlloc

Ovidi

tan sols

Catrin Welz

Mentre tu em recordis,

tan sols estaré absent...

Johan R. Bach.

Fragment de "Blues de despedida"

http://homeo-psycho.blogspot.com

la distància precisa

Nicoletta Tomas

Beneïm el sol perquè ens separa d'ell la distància precisa que ens el fa útil.

Uns quants milions de milles més a prop o més lluny,

i ens cremariem o ens gelariem.

 I si amb la veritat passés com amb el sol ?

Hjalmar Söderberg. Doctor Glas. 

vull fer amb tu

Pilar José Fernández García

Vull fer amb tu el que la primavera fa amb els cirerers

 Pablo Neruda

un món propi

Pietro Rotari

Per què escrivim és una pregunta que puc respondre amb facilitat,

ja que m'ho he preguntat a mi mateixa moltes vegades.

Crec que un escriu perquè necessita crear un món en el qual poder viure. Jo no podia viure en cap dels mons que se m'oferien

-el món dels meus pares, el món de la guerra, el món de la política-...

 Havia de crear un món propi, com un clima, un país,

una atmosfera en la qual pogués respirar, regnar,

i recrear-me de nou quan la vida em destrossés.

Aquesta és, crec jo, la raó de qualsevol obra d'art.

Anaïs Nin, The Diary of Anaïs Nin Vol. 5

els canvis

Duy Huynh

Tots els canvis,

fins i tot els més desitjats, impliquen certa malenconia

perquè el que deixem enrere és part de nosaltres mateixos.

Cal morir en una vida abans de poder entrar en una altra.

Anatole France

res i tot

Lala Fita - En el medio de la nada, todo

La desesperança està fundada en el que sabem,

que és res,

i l'esperança sobre el que ignorem,

que és tot 

Maurice Maeterlinck

fonent-se indefinidament

José García Chibbaro

Era lo últim que anava quedant d'un passat

llur desaparició no es consumava,

perquè seguia fonent-se indefinidament,

consumint-se dins de si mateix,

acabant-se a cada minut

però sense acabar d'acabar-se mai.

Gabriel García Márquez. Fragment de "Cien años de soledad"

esperances

Alexander Jansson

El temps m'ha ensenyat a no perdre les esperances,

però a no confiar massa en elles,

són cruels i vanidoses,

sense consciència

Carlos Ruiz Zafón. La sombra del vent

viure a contratemps

Olga Minardo

El meu passatemps preferit és deixar passar el temps,

tenir temps,

prendre'm el meu temps,

perdre el temps,

viure a contratemps.

Françoise Sagan

tingues fe

George Underwood

Si mai t'han dit

que ets una dona desafiant,

incorregible, insoportable...

tingues fe, encara hi ets a temps 

Clarissa Pinkola-Estés

tement que es faci tard

Montserrat Noguera Villar

Res més idiota

que l'experiència del temps pels rellotges

i no obstant això aquí estic:

tement que es faci tard.

Alejandra Pizarnik

seria molt trist

Janet M. Graham

 El bosc seria molt trist si només cantessin els ocells que ho fan més bé

Rabindranath Tagore 

No tinc esperances

Catrin Welz

Visc sempre en el present.

El futur, no el conec.

El passat, ja no el tinc.

L'un em pesa com la possibilitat de tot,
l'altre com la realitat de res.

No tinc esperances ni nostàlgies.

Fernando Pessoa

la boira de l'oblit

Alberto de Burgos

Tot s'enfonsa en la boira de l'oblit

però quan la boira s'esvaeix

l'oblit està ple de memòria. "

Mario Benedetti

pregunto a l'absència

Joaquín Serrano Díaz

Pregunto a l'absència per la teva paraula,

per aquesta força teva que és tan teva

i aquest vol teu de papallona ...

Pregunto a l'absència per les teves segons,

pel temps que passa per la teva vida,

per tota la mort que has vençut ...

(...)

Francisco Fernández-Pro Ledesma

també té les seves perles

Carol Shamrock

El nostre cor és com el mar,

té les seves tormentes,

té les seves marees

i en les seves profunditats també té les seves perles

Vincent Van Gogh

a prova

Catrin Welz

Tots tenim dins una reserva de força insospitada,

que emergeix quan la vida ens posa a prova.

Isabel Allende

em van perdre

Christian Schloe

No vaig perdre a ningú, em van perdre.

Sempre m'he esforçat per donar el millor,

em vaig donar sense condició,

em vaig arriscar a tot per amor.

Vaig lluitar moltes vegades amb aquest ésser insuportable que portava dins.

Tenia milers de pors i diversos dimonis interns;

fins i tot i amb tot això, sempre vaig estar aquí;

aquí mostrant i donant la millor versió de mi.

No em penedeixo de tot el que vaig donar,

molt menys del temps dedicat.

Em quedo amb aquella tranquil·litat

de saber que el que vaig fer va ser amb bona intenció,

tot el que vaig donar, sempre va ser sincer i de cor.

Avui en dia, somric i visc feliç;

perquè jo mai vaig perdre... a mi em van perdre.

Delia E.

no ho impedeixis

Duy Huynh

Si has nascut sense ales,

no facis res per impedir que et creixin

Coco Chanel

necessito els teus petons

Amanda Cass 

Per al meu proper truc,
necessito que em facis petons i et faré aparèixer màgicament papallones a l'estómac

Pablo Neruda

mai saltaré

Duy Huynh

Sé que mai més trobaré res ni ningú que m'inspiri passió.

Tu saps que posar-se a estimar a algú és una gesta.

Es  necessita una energia, una generositat, una ceguesa...
Fins i tot hi ha un moment,

al comencament mateix en que és precís saltar a un estimbat;

si un reflexiona, no ho fa.

Sé que mai més saltaré.

Jean Paul Sartre. Fragment de "La naúsea"

qui cavil·la

Christian Schloe

Tinc por de les persones de poques paraules.

Tinc por de les persones silencioses.

Al sermonejador, el puc aguantar;

al xerraire, el puc entendre.

Però amb qui cavil·la,

mentre la resta no para de xerrar,

amb aquesta persona sóc cautelosa.

Temo que sigui una gran persona

Emily Dickinson

Només vull això

Amanda Cass  -  Bliss

Serà perquè tres dels meus amics més estimats s'han enfrontat inesperadament, el Nadal passat, a malalties gravíssimes. O perquè, per sort per mi, el meu company és un home que no posseeix res material però té el cor i el cap més sans que he conegut i cada dia aprenc d'ell alguna cosa valuosa. O potser perquè, a aquestes alçades de la meva existència, he viscut ja prou hores bones i hores dolentes com per començar a col·locar les coses al seu lloc. Serà, potser, perquè algun àngel beneït de la saviesa ha passat per aquí a prop meu i ha deixat anar una alenada del seu alè fins a mi. El cas és que tinc la sensació -al menys la sensació- de que començo a entendre una mica de què va això anomenat vida. 

Quasi res del que creiem que és important, m'ho sembla. Ni l'èxit, ni el poder, ni els diners, més enllà de l'imprescindible per viure amb dignitat. Passo de les corones de llorers i dels afalacs bruts. Igual que passo del fang de l'enveja, de la maledicència i del judici aliè.

Aparto als gemegosos i malhumorats, als egoistes i ambiciosos que aspiren a reposar en tombes d'honors i comptes bancaris, sobre les que ningú vessarà ni una sola llàgrima en la què hi càpiga una minúscula partícula de veritable pena. Detesto els cotxes de luxe que embruten el món, els abrics de pells arrencades d'un cos tebi i encara palpitant, les joies fabricades sobre les penalitats d'homes esclaus que pateixen a les mines de maragdes i d'or a canvi d'un crostó de pa. Rebutjo el cinisme d'una societat que només pensa en el seu propi benestar i es desenten del malestar dels altres, a base del qual construeix el seu malbaratament. I als maleits indiferents que mai es fiquen en embolics. Assenyalo amb el dit als hipòcrites que dipositen una moneda a les guardioles de les missions però que no comparteixen la taula amb cap immigrant. Als que t'aplaudeixen quan ets reina i t'abandonen quan et surten pústules. Als que creuen que només és important tenir i exhibir en lloc de sentir, pensar i ser. 

I ara, ara, en aquest moment de la meva vida, no vull quasi res. Tan sols la tendresa del meu amor i la gloriosa companyia dels meus amics. Unes quantes riallades i unes paraules d'afecte abans d'anar-me'n al llit. El dolç record dels meus morts. Un parell d'arbres a l'altre cantó del vidres i un bocí de cel on hi puguin treure el cap la llum i la nit. El millor poema del món i la música més bonica. Pel demés, podria menjar patates bullides i dormir a terra mentre la meva consciència estés tranquila.

També vull, això sí, mantenir la llibertat i l'esperit crític pels que pago de gust tot el preu que s'hagi de pagar. vull tota la serenitat per suportar el dolor i tota l'alegria per gaudir de tot lo bo. Un instant de bellesa cada dia. Enyorar desesperadament als que han de marxar perquè vaig tenir la sort d'haver-los tingut al meu costat. No estar mai de tornada de res. Seguir plorant cada vegada que quelcom ho mereixi, però no queixar-me de cap ximpleria. 

No convertir-me mai, mai, en una dona amargada, passi el que passi. 

I que el dia en que em toqui esfumar-me, un grapadet de persones pensin que va valer la pena que jo estigués una estona per aquí.

Només vull això.

Quasi res

O tot

Ángeles Caso. La Vanguardia, Magazine, 19/01/2012

aprendre a lluitar

Mannu Widdo

He d'esborrar les nits de ràbia i de feblesa. 

He d'esborrar el pensar que sempre ens toca perdre, 

mirar molt més enllà d'aquesta boira espessa... 

He d'aprendre a lluitar sense tenir cap eina.

Lluís Llach. Despertar, fragment